Donec non nuper

Donec non puper, fins d'aquí poc. I així és per què tot i que el curs no ha acabat aqui finalitza la nostra etapa com a filosofs.

Han estat dos anys molt enriquidors en els quals no hem après tot, pero sí hem après moltes coses que poden ser de profit en el nostre dia a dia i ens ajudaran al llarg de la vida.

Activitat 62- Què és l'utilitarisme?

1. Idees principals
En aquest text John Stuart Mill explica la diferència fonamental entre la seva teoria utilitariste i la defensada abans per l’autor Jeremy Bentham. tot distingint entre el concepte de felicitat i el de satisfacció. Per una banda Mill defensa que la felicitat està vinculada a la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat al contrari del que defensava Bentham. Mill fa una distinció entre el concepte de felicitat y el de satisfacció.

2. Títol
La qualitat dels plaers.

3. Anàlisi

En el fragment anterior John Stuart Mill exposa quin és el principi d’utilitat; aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. També trobem la diferenciació entre la seva teoria i la defensada pel filòsof Jeremy Bentham; Mill considera que la felicitat es troba relacionada amb la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat, és per això que creu que els plaers intel•lectuals són més importants que no els corporals. En el text trobem una afirmació en que les persones que tenen una capacitat de gaudir més baixa seran més fàcilment felices que no les persones que, dotades superiorment sentiran que tota la felicitat a la qual poden aspirar és imperfecta. Però les persones més allunyades de la felicitat per la seva capacitat mai sentiran enveja de les persones amb una capacitat més baixa, atès que un savi mai voldrà tornar-se ignorant o una persona intel•ligent convertir-se en imbècil. Acaba el text amb l’afirmació que millor ser un home insatisfet que un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet .

4. Comparació
Mill defensa l’utilitarisme donant importància la qualitat dels plaers no a la quantitat com feia. Mill distingeix entre plaers intel•lectuals ,que son més importants, i els corporals. Bentham pel contrari considera que tots els plaers iguals en qualitat i creu en l’aritmètica del plaer que consisteix en la suma dels plaers i fugint de tots el dolors possibles.

Activitat 61- Diferències entre Aristòtil i Kant

Aristòtil i Kant, dos dels grans filòsofs de la historia de la filosofia tenen una concepció moral totalment antagònica.
Pel que fa al primer defensa una ètica que vol aconseguir un fi, teleològica, per ell aquest fi es aconseguir la felicitat. Per un altra banda trobem a Kant filòsof totalment racionalista que defensa una ètica formal que no segueix cap tipus de fi. El filòsof alemany que intenta imposar l’imperatiu universal i a priori, no poden provenir de l’experiència i la rebutja totalment. L’ètica formal que proposa Kant, és buida de contingut, no estableix cap bé o fi que hagi de ser perseguit i no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure no està perseguint cap fi.

Activitat 60- La moral de Kant

En aquest Power Point trobem un resum sobre la moral de Kant

Giselapower

View more presentations from Gisela1993.

Activitat 59 - Sobre el sentiment moral

1.Idees principals
Hume afirma que els sentiments determinen allò que es moral i és just. La raó no és capaç de saber diferenciar entre allò bo i allò dolent i Hume per fer aquesta separació utilitzarà el mètode experimental.


2.Títol
Moral sentimental

3.Anàlisi
Aquest text del filòsof Hume comença tractant les idees que l’autor no pensa, ja que diu que les accions morals estan determinades per una regla i aquesta regla s’encarrega de diferenciar les que són bones de les que no ho son. Seguidament és qüestiona quina és aquesta regla que serveix per diferenciar les accions morals i acaba dient que aquesta només és metafísica, un raonament refinat que relaciona la comparació de l’acció amb la regla per saber si es moral.
Hume nega totes les afirmacions anteriors exposant la seva que és molt més senzilla. Ell afirma que la moral està determinada per els sentiments, per tal realitzarem una acció o una altra depenen de com ens sentim. Per explicar-ho posa com exemple la virtut i el vici, la virtut es qualsevol acció mental o qualitat que doni sentiments plaents d’aprovació i el vici tot el contrari, per tant la virtut serà allò moral pel sentiment que provoca. Per determinar accions morals Hume utilitzarà el mètode experimental.

Acitvitat 58- Anàlisi de causalitat

1.Idees principals
En aquest fragment de l’empirista David Hume parla sobre el costum basat en el passat i el futur lligats per mitjà de l’experiència però que des de la raó aquest lligam no esdevindria possible.

2.Títol
Passat i futur per experiència

3.Anàlisi
En aquest fragment de Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no ens proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons l’autor és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense c prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi. Seguidament l’autor posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues bola entren en contacte abans que es produeixi el moviment , per tant d’aquesta reflexió extreu una de les evidències per ell que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol andar més enllà a partir de provar un altre extreu que és important també una conjunció constant entre la causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contracte d’una bola aquesta produeix a l’altre.

Activitat 57 - Relacions d'idees i qüestions de fet

1.Idees principals
En el text anterior fa referencia a algunes de les característiques de les relacions d’idees i qüestions de fet. En aquests dos grups anteriors trobem tots els objectes de la raó.

2. Títol
Els objectes més importants de la raó.

3. Anàlisi del text
El text anterior David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes en dues classes ; les relacions d’idees i qüestions de fet. Les relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva son d’aquesta manera i no poden no ser d’un altra manera. A més provenen de la raó i son totalment independentments de l’experiència per tant a priori. Pel que fa a les qüestions de fet deriven de l’experiència i per això són també és coneixen com a posteriori. Les qüestions de fet no es consideren certs sinó probables .

4. Comparació
La teoría de Leibniz amb les seves relacions d’idees i veritats de fet son molt comparables amb el que acabem d’expossar del filosof Hume ja que ambdues coincideixen a la perfecció.