Han estat dos anys molt enriquidors en els quals no hem après tot, pero sí hem après moltes coses que poden ser de profit en el nostre dia a dia i ens ajudaran al llarg de la vida.
sábado, 14 de mayo de 2011
Donec non nuper
Donec non puper, fins d'aquí poc. I així és per què tot i que el curs no ha acabat aqui finalitza la nostra etapa com a filosofs.
Han estat dos anys molt enriquidors en els quals no hem après tot, pero sí hem après moltes coses que poden ser de profit en el nostre dia a dia i ens ajudaran al llarg de la vida.
Han estat dos anys molt enriquidors en els quals no hem après tot, pero sí hem après moltes coses que poden ser de profit en el nostre dia a dia i ens ajudaran al llarg de la vida.
Activitat 62- Què és l'utilitarisme?
1. Idees principals
En aquest text John Stuart Mill explica la diferència fonamental entre la seva teoria utilitariste i la defensada abans per l’autor Jeremy Bentham. tot distingint entre el concepte de felicitat i el de satisfacció. Per una banda Mill defensa que la felicitat està vinculada a la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat al contrari del que defensava Bentham. Mill fa una distinció entre el concepte de felicitat y el de satisfacció.
2. Títol
La qualitat dels plaers.
3. Anàlisi
En el fragment anterior John Stuart Mill exposa quin és el principi d’utilitat; aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. També trobem la diferenciació entre la seva teoria i la defensada pel filòsof Jeremy Bentham; Mill considera que la felicitat es troba relacionada amb la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat, és per això que creu que els plaers intel•lectuals són més importants que no els corporals. En el text trobem una afirmació en que les persones que tenen una capacitat de gaudir més baixa seran més fàcilment felices que no les persones que, dotades superiorment sentiran que tota la felicitat a la qual poden aspirar és imperfecta. Però les persones més allunyades de la felicitat per la seva capacitat mai sentiran enveja de les persones amb una capacitat més baixa, atès que un savi mai voldrà tornar-se ignorant o una persona intel•ligent convertir-se en imbècil. Acaba el text amb l’afirmació que millor ser un home insatisfet que un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet .
4. Comparació
Mill defensa l’utilitarisme donant importància la qualitat dels plaers no a la quantitat com feia. Mill distingeix entre plaers intel•lectuals ,que son més importants, i els corporals. Bentham pel contrari considera que tots els plaers iguals en qualitat i creu en l’aritmètica del plaer que consisteix en la suma dels plaers i fugint de tots el dolors possibles.
Activitat 61- Diferències entre Aristòtil i Kant
Aristòtil i Kant, dos dels grans filòsofs de la historia de la filosofia tenen una concepció moral totalment antagònica.
Pel que fa al primer defensa una ètica que vol aconseguir un fi, teleològica, per ell aquest fi es aconseguir la felicitat. Per un altra banda trobem a Kant filòsof totalment racionalista que defensa una ètica formal que no segueix cap tipus de fi. El filòsof alemany que intenta imposar l’imperatiu universal i a priori, no poden provenir de l’experiència i la rebutja totalment. L’ètica formal que proposa Kant, és buida de contingut, no estableix cap bé o fi que hagi de ser perseguit i no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure no està perseguint cap fi.
Pel que fa al primer defensa una ètica que vol aconseguir un fi, teleològica, per ell aquest fi es aconseguir la felicitat. Per un altra banda trobem a Kant filòsof totalment racionalista que defensa una ètica formal que no segueix cap tipus de fi. El filòsof alemany que intenta imposar l’imperatiu universal i a priori, no poden provenir de l’experiència i la rebutja totalment. L’ètica formal que proposa Kant, és buida de contingut, no estableix cap bé o fi que hagi de ser perseguit i no ens diu el que hem de fer, sinó com hem d’actuar. Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure no està perseguint cap fi.
domingo, 10 de abril de 2011
Activitat 60- La moral de Kant
En aquest Power Point trobem un resum sobre la moral de Kant
Giselapower
View more presentations from Gisela1993.
Activitat 59 - Sobre el sentiment moral
1.Idees principals
Hume afirma que els sentiments determinen allò que es moral i és just. La raó no és capaç de saber diferenciar entre allò bo i allò dolent i Hume per fer aquesta separació utilitzarà el mètode experimental.
2.Títol
Moral sentimental
3.Anàlisi
Aquest text del filòsof Hume comença tractant les idees que l’autor no pensa, ja que diu que les accions morals estan determinades per una regla i aquesta regla s’encarrega de diferenciar les que són bones de les que no ho son. Seguidament és qüestiona quina és aquesta regla que serveix per diferenciar les accions morals i acaba dient que aquesta només és metafísica, un raonament refinat que relaciona la comparació de l’acció amb la regla per saber si es moral.
Hume nega totes les afirmacions anteriors exposant la seva que és molt més senzilla. Ell afirma que la moral està determinada per els sentiments, per tal realitzarem una acció o una altra depenen de com ens sentim. Per explicar-ho posa com exemple la virtut i el vici, la virtut es qualsevol acció mental o qualitat que doni sentiments plaents d’aprovació i el vici tot el contrari, per tant la virtut serà allò moral pel sentiment que provoca. Per determinar accions morals Hume utilitzarà el mètode experimental.
Acitvitat 58- Anàlisi de causalitat
1.Idees principals
En aquest fragment de l’empirista David Hume parla sobre el costum basat en el passat i el futur lligats per mitjà de l’experiència però que des de la raó aquest lligam no esdevindria possible.
2.Títol
Passat i futur per experiència
3.Anàlisi
En aquest fragment de Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no ens proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons l’autor és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense c prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi. Seguidament l’autor posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues bola entren en contacte abans que es produeixi el moviment , per tant d’aquesta reflexió extreu una de les evidències per ell que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol andar més enllà a partir de provar un altre extreu que és important també una conjunció constant entre la causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contracte d’una bola aquesta produeix a l’altre.
En aquest fragment de l’empirista David Hume parla sobre el costum basat en el passat i el futur lligats per mitjà de l’experiència però que des de la raó aquest lligam no esdevindria possible.
2.Títol
Passat i futur per experiència
3.Anàlisi
En aquest fragment de Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no ens proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons l’autor és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense c prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi. Seguidament l’autor posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues bola entren en contacte abans que es produeixi el moviment , per tant d’aquesta reflexió extreu una de les evidències per ell que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol andar més enllà a partir de provar un altre extreu que és important també una conjunció constant entre la causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contracte d’una bola aquesta produeix a l’altre.
Activitat 57 - Relacions d'idees i qüestions de fet
1.Idees principals
En el text anterior fa referencia a algunes de les característiques de les relacions d’idees i qüestions de fet. En aquests dos grups anteriors trobem tots els objectes de la raó.
2. Títol
Els objectes més importants de la raó.
3. Anàlisi del text
El text anterior David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes en dues classes ; les relacions d’idees i qüestions de fet. Les relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva son d’aquesta manera i no poden no ser d’un altra manera. A més provenen de la raó i son totalment independentments de l’experiència per tant a priori. Pel que fa a les qüestions de fet deriven de l’experiència i per això són també és coneixen com a posteriori. Les qüestions de fet no es consideren certs sinó probables .
4. Comparació
La teoría de Leibniz amb les seves relacions d’idees i veritats de fet son molt comparables amb el que acabem d’expossar del filosof Hume ja que ambdues coincideixen a la perfecció.
En el text anterior fa referencia a algunes de les característiques de les relacions d’idees i qüestions de fet. En aquests dos grups anteriors trobem tots els objectes de la raó.
2. Títol
Els objectes més importants de la raó.
3. Anàlisi del text
El text anterior David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes en dues classes ; les relacions d’idees i qüestions de fet. Les relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva son d’aquesta manera i no poden no ser d’un altra manera. A més provenen de la raó i son totalment independentments de l’experiència per tant a priori. Pel que fa a les qüestions de fet deriven de l’experiència i per això són també és coneixen com a posteriori. Les qüestions de fet no es consideren certs sinó probables .
4. Comparació
La teoría de Leibniz amb les seves relacions d’idees i veritats de fet son molt comparables amb el que acabem d’expossar del filosof Hume ja que ambdues coincideixen a la perfecció.
Activitat 56- Teoria empirista del coneixement
1. Idees principals
En aquest fragment el filòsof David Hume critica la idea de substància de Descartes, exposant la seva própia .
Segons el text del filòsof afirma que en el pensament trobem les impressions i que per tant el pensament el conformarien tot el conjunt d’impressions. I que per tant el pensament no és una substància si no que un conjunt d’impressions.
2. Títol
La importància de les impressions
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al filòsof David Hume i es troba dintre del Abstract , l’autor exposa la seva teoria i mostra la seva oposició al pensament del filòsof René Descarte.
Per una banda Descartes, afirma que la idea del jo es totalment indubtable i s’ha de concebre com allò general.
D’altra banda Hume afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment i per tan son diferents i varien segons la persona, es contraposa a la idea de Descartes, la qual diu que es totalment incoherent i intel•ligible.
A partir de la seva teoria confirma la inexistència de les idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions,que son el principal fonament sobre el qual gira la seva teoria del coneixement, juntament amb les idees que en deriven d’aquestes. Finalment Hume posa l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres percebem la idea de les qualitats d’un préssec a través dels sentits, color, olor, tacte... Per Hume nomes hi ha sensacions i una idea és valida si es deriva de una impressió
En aquest fragment el filòsof David Hume critica la idea de substància de Descartes, exposant la seva própia .
Segons el text del filòsof afirma que en el pensament trobem les impressions i que per tant el pensament el conformarien tot el conjunt d’impressions. I que per tant el pensament no és una substància si no que un conjunt d’impressions.
2. Títol
La importància de les impressions
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al filòsof David Hume i es troba dintre del Abstract , l’autor exposa la seva teoria i mostra la seva oposició al pensament del filòsof René Descarte.
Per una banda Descartes, afirma que la idea del jo es totalment indubtable i s’ha de concebre com allò general.
D’altra banda Hume afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment i per tan son diferents i varien segons la persona, es contraposa a la idea de Descartes, la qual diu que es totalment incoherent i intel•ligible.
A partir de la seva teoria confirma la inexistència de les idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions,que son el principal fonament sobre el qual gira la seva teoria del coneixement, juntament amb les idees que en deriven d’aquestes. Finalment Hume posa l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres percebem la idea de les qualitats d’un préssec a través dels sentits, color, olor, tacte... Per Hume nomes hi ha sensacions i una idea és valida si es deriva de una impressió
Activitat 55- La identitat personal
1. Idees principals
En aquest fragment el filòsof David Hume critica la idea de substància de Descartes, exposant la seva própia .
Segons el text del filòsof afirma que en el pensament trobem les impressions i que per tant el pensament el conformarien tot el conjunt d’impressions. I que per tant el pensament no és una substància si no que un conjunt d’impressions.
2. Títol
La importància de les impressions
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al filòsof David Hume i es troba dintre del Abstract , l’autor exposa la seva teoria i mostra la seva oposició al pensament del filòsof René Descarte.
Per una banda Descartes, afirma que la idea del jo es totalment indubtable i s’ha de concebre com allò general.
D’altra banda Hume afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment i per tan son diferents i varien segons la persona, es contraposa a la idea de Descartes, la qual diu que es totalment incoherent i intel•ligible.
A partir de la seva teoria confirma la inexistència de les idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions,que son el principal fonament sobre el qual gira la seva teoria del coneixement, juntament amb les idees que en deriven d’aquestes. Finalment Hume posa l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres percebem la idea de les qualitats d’un préssec a través dels sentits, color, olor, tacte... Per Hume nomes hi ha sensacions i una idea és valida si es deriva de una impressió
La identitat personal
1. Idees principals
En aquest text el filòsof escocès David Hume defineix la percepció a partir dels diferents tipus que la formen les impressions i idees. Hume dona més importància a les percepcions mes fortes a partir de les quals passem a les més dèbils, per tant d’impressions a idees respectivament
2. Títol
Impressions i idees ,conjunt de percepcions
3. Anàlisi del text
Hume a la seva teoria del coneixement afirma que tot esta format per percepcions que defineix com qualsevol cosa que es presenta a la ment. De percepcions n’hi trobem de dos tipus les impressions són allò que es presenta a la ment ràpidament a partir dels sentits mentre que les idees és deriven de les impressions y es formen a la ment sense la necessitat de que estigui present i que siguin captats pels sentits. Hume fa una distinció entre unes percepcions fortes i unes altres de dèbils, així les segones depenen de les primeres .Considera que no hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits i com a empirista afirma que les percepcions fortes són en realitat impressions innates,que provenen immediatament de la natura .
jueves, 3 de marzo de 2011
Activitat 54- És el nostre món el millor dels mons possibles?
El nostre món està ple de persones, sentiments, injustícies que degraden el nostre món i fan que aquest no sigui el millor i ens perjudiqui com a persones en molts sentits.
Primer de tot en el nostre món trobarem les malalties que les persones en moltes ocasions no podem controlar i fan que gent del nostre costat mori, i en conseqüència en provoci dolor.
En segon lloc trobem les injustícies, on delinqüents, maltractadors, etarres poden vuire feliç i tranquil·lament tot i, causar dolor a moltes persones innocents.
Paral·lelament d'altres lluiten dia a dia per poder sobreviure, aconseguir una mica de menjar, un sostre sota el que dormir, algu que els ajudi...
En Tercer lloc trobem els set pecats capitals que com tots sabem són; l'avarícia, la mandra, l'ira,l'enveja , la gula, la luxuria i la sobèrbia. Aquests pecats provoquen que aquest món sigui encara pitjor.
Però, perque no dir-ho? Les persones som els que provoquem que la majoria d'aquestes coses succeeixin en el nostre món suposadament perfecte. Per tan a la pregunta :És el nostre món el millor dels mons possibles? Jo crec que no.
Spot Coca-cola
Activitat 50- Relació entre ment i cos
1.Idees principals.
En aquest text Descartes tracta la dualitat entre la ment i el cos, posant per davant l’essència del subjecte, del jo, ja que fins aleshores només ha demostrar l’existència de Déu i la de la ment, cosa que no ha pogut conseguir amb els cossos.
2.Títol
L’evidència exacte, ment i la no probable, cos.
3.Anàlisi
Aquest fragment forma part de les Meditacions Metafísiques. En aquest text l’autor esta exposant la idea de tot allò que se’ns presenta evidentment esta fet per Déu , la forma més perfecta. La nostra ment es l’única cosa que savem que existeix , és a través de la qual sabem que existim, per què el nostres cos, que es matèria no ha pogut demostrar que existeix per tant són cosses separades.
El jo pot existir sense el cos per que el que realment importa és la ment.
4.Comparació
Plató comparteix pensament amb el filòsof francès pel que fa a la diferenciació entre cos i ànima de manera separades ja que un s’exhaureix mentre que l’altra es immortal, infinita i per sempre.
Activitat 49- El jo com a substància pensant i la qüestió de l'ànima
1.Idees principals
Aquest fragment pertany a René Descartes I en ell trobem el dualisme entre cos i la seva ment. L’autor defensa que hi ha és el jo, per que podem dubtar de tot el nostre entorn pero el jo és l’unica evidencia clara.
2.Títol
La dualitat máxima, cos-ment
3.Anàlisi
Aquest text pertany al filòsof Descartes, un dels autors del racionalisme. Aquest fragment el trobem en la sisena de les seves Meditacions Metafísiques, l’obra més important del filosof francés. L’autor considera que la evidencia, és a dir, les idees clares les transmet Déu que ha posat la seva propia idea en nosaltres. Al llarg del fragment està tractant l’estreta unió entre cos i ànima. Segons l’autor el cos i l’ànima se’ns presenta de manera evident això significa que no ho podem negar. Descartes afirma que l’ànima pot existir independentment del cos.
4.Comparació
Filòsofs com Plató o Aristòtil tracten el tema de l’ànima. Però Plató és més proper a la teoría de Descartes ja que tots dos afirmen la dualitat entre cos i ànima; per a ells el cos i l’ànima es troven separats, i que la materia es mor i es degrada l’ànima és immortal. Al contrari, Aristòtil diu que la unió entres cos i ànima és una unió substancial i necessària.
Activitat 48 - Els cossos són tal i com els percebem?
Aquesta és la qüestió que es planteja Descartes desprès d’haver demostrat l’existència de Déu, realment el cossos existeixen? I el que és més important son tal i com els nostres sentits els perceben?
Els sentits són els encarregats de transmetre’ns els objectes que son externs a les persones, però clar segons Descartes els sentits ens enganyen perquè no provenen de l’experiència , i si ens enganyen un cop ho poden fer els cops que vulguin, per tant haurem de captar l’essència de les cosses a traves dels cossos mateixos. Però la visió de les coses es molt subjectiva i varia molt ,per tant dues persones segurament no tindran la mateixa visió d’un cos.
Per tant podem dir que una visió d’un cos la podrem tenir però mai sabrem si aquesta visió és la més propera a l’essència. Per què la veritable essència i veritat dels cossos es troba en ells mateixos.
Els sentits són els encarregats de transmetre’ns els objectes que son externs a les persones, però clar segons Descartes els sentits ens enganyen perquè no provenen de l’experiència , i si ens enganyen un cop ho poden fer els cops que vulguin, per tant haurem de captar l’essència de les cosses a traves dels cossos mateixos. Però la visió de les coses es molt subjectiva i varia molt ,per tant dues persones segurament no tindran la mateixa visió d’un cos.
Per tant podem dir que una visió d’un cos la podrem tenir però mai sabrem si aquesta visió és la més propera a l’essència. Per què la veritable essència i veritat dels cossos es troba en ells mateixos.
Activitat 47- El dubte metòdic i el cogito
1.Idees principals
Per poder arribar a la veritat i a la certesa de les coses primer em de saber tot allò que és dubtable. Descartes posa el dubte els sentits, que ens enganyen més d’un cop, també dubta entre somni i realitat, amb totes aquestes fases del dubta arriba a una conclusió, que és l’afirmació del jo.
2.Títol
Clarament, jo
3.Anàlisi
Aquest fragment pertany a les Meditacions Metafísiques de Descartes sobre el jo. La filosofia cartesiana es basa en el dubte metòdic, el qual passa per una sèrie de fases diferents dubtes per tal d’arribar a la veritat i allò cert.
En aquest text de les fases del dubte que trobem l’autor es centra en el que va esdevenir el centre de la seva filosofia: el jo que es considerat com la veritat primera aquella no permet cap tipus de dubte. Per que no podem dubtar del jo? Perquè pensem, i que és pensar? Pensar es entendre,afirmar,negar,imaginar, sentir, voler...podrem dubtar de moltes coses i aquestes seran certes o falses però de quelcom no podem negar és que estem pensant-les per tan la única veritat és : el jo.
Per poder arribar a la veritat i a la certesa de les coses primer em de saber tot allò que és dubtable. Descartes posa el dubte els sentits, que ens enganyen més d’un cop, també dubta entre somni i realitat, amb totes aquestes fases del dubta arriba a una conclusió, que és l’afirmació del jo.
2.Títol
Clarament, jo
3.Anàlisi
Aquest fragment pertany a les Meditacions Metafísiques de Descartes sobre el jo. La filosofia cartesiana es basa en el dubte metòdic, el qual passa per una sèrie de fases diferents dubtes per tal d’arribar a la veritat i allò cert.
En aquest text de les fases del dubte que trobem l’autor es centra en el que va esdevenir el centre de la seva filosofia: el jo que es considerat com la veritat primera aquella no permet cap tipus de dubte. Per que no podem dubtar del jo? Perquè pensem, i que és pensar? Pensar es entendre,afirmar,negar,imaginar, sentir, voler...podrem dubtar de moltes coses i aquestes seran certes o falses però de quelcom no podem negar és que estem pensant-les per tan la única veritat és : el jo.
Activitat 46- Distinció entre el somni i la vigilia
1.Idees principals
El text pertany a Descartes de la seva obra Meditacions metafísiques. Durant tot el fragment el tema que tracta l’autor és el dubte metòdic. Per arribar a la evidencia de les coses primer de tot les sotmet a dubte. Però per Descartes el dubte té diverses fases i en aquest dubte sobre la distinció del somni sobre la realitat.
2.Títol
El món del somnis
3.Anàlisi
Aquest text com hem dit anteriorment a l’obra més important de Descartes. En el text trobem plantejada la teoria del dubte metòdic, el qual sotmet a dubte causes com les matemàtiques, la realitat amb el somni…l’objectiu de la filosofia cartesiana és arribar a allò indubtable però abans hem de passar per unes fases.
Al fragment trobem la primera i la segona fase del dubte. En la primera fase Descartes considera que els sentits ens enganyen perquè si tant ens enganyen ho poden tornar a fer quan vulguin. En la segona fase l’autor posa en dubte la realitat i de la manera en que no sabem diferenciar la realitat de la vigília, ja que aquesta sembla totalment real.
El text pertany a Descartes de la seva obra Meditacions metafísiques. Durant tot el fragment el tema que tracta l’autor és el dubte metòdic. Per arribar a la evidencia de les coses primer de tot les sotmet a dubte. Però per Descartes el dubte té diverses fases i en aquest dubte sobre la distinció del somni sobre la realitat.
2.Títol
El món del somnis
3.Anàlisi
Aquest text com hem dit anteriorment a l’obra més important de Descartes. En el text trobem plantejada la teoria del dubte metòdic, el qual sotmet a dubte causes com les matemàtiques, la realitat amb el somni…l’objectiu de la filosofia cartesiana és arribar a allò indubtable però abans hem de passar per unes fases.
Al fragment trobem la primera i la segona fase del dubte. En la primera fase Descartes considera que els sentits ens enganyen perquè si tant ens enganyen ho poden tornar a fer quan vulguin. En la segona fase l’autor posa en dubte la realitat i de la manera en que no sabem diferenciar la realitat de la vigília, ja que aquesta sembla totalment real.
Activitat 45- La regla del mètode cartesià
1.Idees principals
Aquest text pertanyent a Descartes es refereix a quin es l’objectiu del mètode cartesià, és a dir, arribar a l’evidència per tal de descartar el dubte. L’autor explica quines son totes les normes que s’han seguir per tal de seguir el camí, qui l’assoleixi serà capaç de distingir entre el que és fals i el que és veritat.
2.Títol
Les normes del camí de la veritat.
3.Anàlisi
Aquest fragment filosòfic pertany al Discurs del Mètode de Descartes. L’objectiu de la filosofia de Descartes és arribar a la evidència de les coses sense passar per dubte .Per tal de poder arribar a la veritat o certesa, el filòsof aporta una seria de fases que anomena: El mètode cartesià . Dins d’aquest mètode trobem quatre fases o lleis les quals. La primera regla és l’evidència és a dir, sotmetre un argument a l’evidència o a la primera cosa evident que ens ve a la ment. Desprès l’anàlisi consisteix en seleccionar dels més complexos fins als elements més bàsics que després a la tercera fase, a la síntesi s’ordenen de forma fins arribar al més complex. Per últim l’enumeració que simplement seria una revisió de les parts anteriors. Si seguim aquestes quatre fases podem arribar a l’evidència de les coses
Activitat 44- La creació del temps amb el món
1.Idees principals
Aquest text fa referència al principi de tot el temps que va ser creat quan ho va ser el món, ambdues al mateix moment i ambdues per Déu.
No té sentit parlar de la idea de temps ni de la idea del món perquè van ser alhora.
2. Títol
Creacions simultànies.
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a Sant Agustí, el qual fa referència a la creació del món. Déu va crear el món del no-res i abans d’això no hi havia res, no existia el temps.
Déu es qui crea el temps i qui controla tots el aspectes temporals, Déu és etern i el temps no influeix sobre ell per que si fos així , Ell estaria sotmès a canvi i això implica la mort i és immortal, només els essers som els que estem sotmesos a canvi i som finits.
4. Comparació
La idea principal de la teoria de Sant Agustí és la creació divina del món a partir del no-res però és per totalment oposada al que defensaven els filòsofs de l’edat antiga segons els quals del no-res no pot sorgir res.
Filosofia Medieval i Sant Agustí
Aquest text fa referència al principi de tot el temps que va ser creat quan ho va ser el món, ambdues al mateix moment i ambdues per Déu.
No té sentit parlar de la idea de temps ni de la idea del món perquè van ser alhora.
2. Títol
Creacions simultànies.
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a Sant Agustí, el qual fa referència a la creació del món. Déu va crear el món del no-res i abans d’això no hi havia res, no existia el temps.
Déu es qui crea el temps i qui controla tots el aspectes temporals, Déu és etern i el temps no influeix sobre ell per que si fos així , Ell estaria sotmès a canvi i això implica la mort i és immortal, només els essers som els que estem sotmesos a canvi i som finits.
4. Comparació
La idea principal de la teoria de Sant Agustí és la creació divina del món a partir del no-res però és per totalment oposada al que defensaven els filòsofs de l’edat antiga segons els quals del no-res no pot sorgir res.
Filosofia Medieval i Sant Agustí
Activitat 43- L'argument ontològic de Sant Anselm
En l’argument ontològic , Sant Anselm exposa una de les vies per arribar al coneixement de l’existència de Déu a través d’una prova que fa que sigui admesa l’existència fins i tot per aquells que no hi creuen.
Déu és el més gran i el més perfecte que tenim.
Descartes utilitzarà l’argument ontològic per tal de demostrar l’existència de Déu, per tal de demostrar l’existència de la matèria, l’essència dels cossos.
Déu és el més gran i el més perfecte que tenim.
Descartes utilitzarà l’argument ontològic per tal de demostrar l’existència de Déu, per tal de demostrar l’existència de la matèria, l’essència dels cossos.
Activitat 42- Carta a Meneceu
1. Idees principals:
La carta d’Epicur a Meneceu ens parla de què la filosofia es pot assolir a totes les edats, però Epicur relciona tots els seus arguments amb la felicitat. Epicur, parla sobre l’hedonisme, el principi del plaer i el dolor, on parla del plaer com a moderació del aliments ja que els aliments senzills ens proporcionen els mateix plaer que els exquisits. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Argumenta també, que no hem de tenir por a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi sóm i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.
2. Títol:
Ser feliços amb menys del que ens pensem.
3. Comentari i comparació:
La Carta a Meneceu resumeix les teories d’Epicur on parla sobre el plaer, la felicitat i la vida. Epicur afirma que podem ser feliços a totes les edats, per tant si som feliços podrem viure bé.
Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no hem de tenir por a la mort ja que com diu en el text és la privació de sensacions. La mort no ha de ser un problema per a nosaltres, ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat, i com deia Epicur no l'hem de témer ja que quan la mort hi és nosaltres no hi som, i quan nosaltres hi som, ella ja no hi és. El savi és aquell qui viu sense angoixes i no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Segons Epicur, viure és buscar aquests plaers, pertant aquests són l'inici de tot camí. Segons Epicur hem de saber escollir bé per trobar la moderació, és a dir, el plaer prudent. Per tant, tan menjar un aliment senzill com un d¡exquisit, ens farà pasar la gana, per tant serà més facil aconseguir-ne un de senzill que un d'exquisit. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Per Epicur aquest plaer “viciós” no és el que ens guia ni ens porta la felicitat, per què de totes aquestes altres coses considera que el principi és el seny i aquest és qui ens ajuda a portar una vida justa i correcte. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Al igual que Aristòtil, afirma que quan actuem segons nosaltres podrem arribar a ser felliços.No obstant, Epicur diu que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament.
Per concloure, Epicur diu que si tenim l'oportunitat de filosofar que ho em fem, no obstant haurem de viure feliçment i d'aquella manera la qual poguem controlar els nostres sentiments i emocions, tal com s'exposa en la teoria de l'hedonisme.
La carta d’Epicur a Meneceu ens parla de què la filosofia es pot assolir a totes les edats, però Epicur relciona tots els seus arguments amb la felicitat. Epicur, parla sobre l’hedonisme, el principi del plaer i el dolor, on parla del plaer com a moderació del aliments ja que els aliments senzills ens proporcionen els mateix plaer que els exquisits. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Argumenta també, que no hem de tenir por a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi sóm i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és.
2. Títol:
Ser feliços amb menys del que ens pensem.
3. Comentari i comparació:
La Carta a Meneceu resumeix les teories d’Epicur on parla sobre el plaer, la felicitat i la vida. Epicur afirma que podem ser feliços a totes les edats, per tant si som feliços podrem viure bé.
Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no hem de tenir por a la mort ja que com diu en el text és la privació de sensacions. La mort no ha de ser un problema per a nosaltres, ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat, i com deia Epicur no l'hem de témer ja que quan la mort hi és nosaltres no hi som, i quan nosaltres hi som, ella ja no hi és. El savi és aquell qui viu sense angoixes i no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Segons Epicur, viure és buscar aquests plaers, pertant aquests són l'inici de tot camí. Segons Epicur hem de saber escollir bé per trobar la moderació, és a dir, el plaer prudent. Per tant, tan menjar un aliment senzill com un d¡exquisit, ens farà pasar la gana, per tant serà més facil aconseguir-ne un de senzill que un d'exquisit. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Per Epicur aquest plaer “viciós” no és el que ens guia ni ens porta la felicitat, per què de totes aquestes altres coses considera que el principi és el seny i aquest és qui ens ajuda a portar una vida justa i correcte. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. Al igual que Aristòtil, afirma que quan actuem segons nosaltres podrem arribar a ser felliços.No obstant, Epicur diu que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament.
Per concloure, Epicur diu que si tenim l'oportunitat de filosofar que ho em fem, no obstant haurem de viure feliçment i d'aquella manera la qual poguem controlar els nostres sentiments i emocions, tal com s'exposa en la teoria de l'hedonisme.
Activitat 41- El moviment i la deducció del primer moviment.
1.Idees principals
Tot el que es mou és mogut per una altra però hi ha un primer motor immòbil que no es mogut per cap altre, però per verificar això cal que aquest primer motor es mogui per si mateix.
2.Títol
El primer dels moviments
3.Anàlisi del text
Tot el que es mou al món sensible és mogut per una altra cosa, que aquesta alhora es moguda per una altra i així fins l’infinit per tant el moviment és un efecte en cadena, però qui provoca el primer dels moviments? Aquí és quan entra en joc el primer motor.
Aquest té la capacitat de moure’s per si mateix sense que altra cosa li doni moviment.
4.Comparació
La teoria del PMI (Primer motor immòbil) es defensada per Aristòtil. Segons aquesta teoria tot es mou eternament i de manera successiva podríem dir un efecte en cadena. Però que hi ha un primer ser que és molt superior que és qui crea el primer dels moviments: el Primer motor immòbil. La teoria del moviment d’ Aristòtil la podem comparar amb Zenó d’Elea el qual diu que el moviment no és possible i que per anar d’un punt a un altre hauríem de passar per moltes meitats.
Tot el que es mou és mogut per una altra però hi ha un primer motor immòbil que no es mogut per cap altre, però per verificar això cal que aquest primer motor es mogui per si mateix.
2.Títol
El primer dels moviments
3.Anàlisi del text
Tot el que es mou al món sensible és mogut per una altra cosa, que aquesta alhora es moguda per una altra i així fins l’infinit per tant el moviment és un efecte en cadena, però qui provoca el primer dels moviments? Aquí és quan entra en joc el primer motor.
Aquest té la capacitat de moure’s per si mateix sense que altra cosa li doni moviment.
4.Comparació
La teoria del PMI (Primer motor immòbil) es defensada per Aristòtil. Segons aquesta teoria tot es mou eternament i de manera successiva podríem dir un efecte en cadena. Però que hi ha un primer ser que és molt superior que és qui crea el primer dels moviments: el Primer motor immòbil. La teoria del moviment d’ Aristòtil la podem comparar amb Zenó d’Elea el qual diu que el moviment no és possible i que per anar d’un punt a un altre hauríem de passar per moltes meitats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)