Giselapower
View more presentations from Gisela1993.
domingo, 10 de abril de 2011
Activitat 59 - Sobre el sentiment moral
1.Idees principals
Hume afirma que els sentiments determinen allò que es moral i és just. La raó no és capaç de saber diferenciar entre allò bo i allò dolent i Hume per fer aquesta separació utilitzarà el mètode experimental.
2.Títol
Moral sentimental
3.Anàlisi
Aquest text del filòsof Hume comença tractant les idees que l’autor no pensa, ja que diu que les accions morals estan determinades per una regla i aquesta regla s’encarrega de diferenciar les que són bones de les que no ho son. Seguidament és qüestiona quina és aquesta regla que serveix per diferenciar les accions morals i acaba dient que aquesta només és metafísica, un raonament refinat que relaciona la comparació de l’acció amb la regla per saber si es moral.
Hume nega totes les afirmacions anteriors exposant la seva que és molt més senzilla. Ell afirma que la moral està determinada per els sentiments, per tal realitzarem una acció o una altra depenen de com ens sentim. Per explicar-ho posa com exemple la virtut i el vici, la virtut es qualsevol acció mental o qualitat que doni sentiments plaents d’aprovació i el vici tot el contrari, per tant la virtut serà allò moral pel sentiment que provoca. Per determinar accions morals Hume utilitzarà el mètode experimental.
Acitvitat 58- Anàlisi de causalitat
1.Idees principals
En aquest fragment de l’empirista David Hume parla sobre el costum basat en el passat i el futur lligats per mitjà de l’experiència però que des de la raó aquest lligam no esdevindria possible.
2.Títol
Passat i futur per experiència
3.Anàlisi
En aquest fragment de Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no ens proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons l’autor és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense c prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi. Seguidament l’autor posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues bola entren en contacte abans que es produeixi el moviment , per tant d’aquesta reflexió extreu una de les evidències per ell que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol andar més enllà a partir de provar un altre extreu que és important també una conjunció constant entre la causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contracte d’una bola aquesta produeix a l’altre.
En aquest fragment de l’empirista David Hume parla sobre el costum basat en el passat i el futur lligats per mitjà de l’experiència però que des de la raó aquest lligam no esdevindria possible.
2.Títol
Passat i futur per experiència
3.Anàlisi
En aquest fragment de Hume, posa l’exemple d’Adam perquè és el primer home i per tant, sense experiència anterior. Hume considera que no podem conèixer el curs de la naturalesa, per tant si el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Cal tenir en comte que nosaltres ens orientem a partir d’allò que és possible, però això no vol dir que sigui fals, però tampoc que romangui constant, perquè segons Hume també es possible que es produeixi un canvi en el curs. Hume considera que com tot són arguments probables, aquests no ens proporcionen cap validesa per demostrar que el futur està d’acord amb el passat, per tant no ho podem provar. Ja que segons l’autor és una qüestió de fet i no es pot admetre cap prova que no tingui a veure amb l’experiència, per tant nosaltres donem per suposat aquesta relació entre futur i passat sense c prova només guiant-nos per allò que és probable, perquè és el que estem acostumats a que passi. Seguidament l’autor posa l’exemple de la bola de billar per explicar la relació de causa i efecte. Mostra la situació en que una bola topa amb l’altre i aquesta fa que es mogui, Hume analitza per tant la situació aclarint que les dues bola entren en contacte abans que es produeixi el moviment , per tant d’aquesta reflexió extreu una de les evidències per ell que és necessari una contigüitat en el temps i en el lloc per tal que les boles es trobin. També es evident per Hume que la causa del moviment és anterior a l’efecte. La causa es possible gràcies al temps. Però Hume no es queda aquí sinó que vol andar més enllà a partir de provar un altre extreu que és important també una conjunció constant entre la causa i l’efecte ja que entre objectes semblants hi ha semblança en aquests, però no pot descobrir més que això mencionat anteriorment, només podem saber que en el contracte d’una bola aquesta produeix a l’altre.
Activitat 57 - Relacions d'idees i qüestions de fet
1.Idees principals
En el text anterior fa referencia a algunes de les característiques de les relacions d’idees i qüestions de fet. En aquests dos grups anteriors trobem tots els objectes de la raó.
2. Títol
Els objectes més importants de la raó.
3. Anàlisi del text
El text anterior David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes en dues classes ; les relacions d’idees i qüestions de fet. Les relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva son d’aquesta manera i no poden no ser d’un altra manera. A més provenen de la raó i son totalment independentments de l’experiència per tant a priori. Pel que fa a les qüestions de fet deriven de l’experiència i per això són també és coneixen com a posteriori. Les qüestions de fet no es consideren certs sinó probables .
4. Comparació
La teoría de Leibniz amb les seves relacions d’idees i veritats de fet son molt comparables amb el que acabem d’expossar del filosof Hume ja que ambdues coincideixen a la perfecció.
En el text anterior fa referencia a algunes de les característiques de les relacions d’idees i qüestions de fet. En aquests dos grups anteriors trobem tots els objectes de la raó.
2. Títol
Els objectes més importants de la raó.
3. Anàlisi del text
El text anterior David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes en dues classes ; les relacions d’idees i qüestions de fet. Les relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva son d’aquesta manera i no poden no ser d’un altra manera. A més provenen de la raó i son totalment independentments de l’experiència per tant a priori. Pel que fa a les qüestions de fet deriven de l’experiència i per això són també és coneixen com a posteriori. Les qüestions de fet no es consideren certs sinó probables .
4. Comparació
La teoría de Leibniz amb les seves relacions d’idees i veritats de fet son molt comparables amb el que acabem d’expossar del filosof Hume ja que ambdues coincideixen a la perfecció.
Activitat 56- Teoria empirista del coneixement
1. Idees principals
En aquest fragment el filòsof David Hume critica la idea de substància de Descartes, exposant la seva própia .
Segons el text del filòsof afirma que en el pensament trobem les impressions i que per tant el pensament el conformarien tot el conjunt d’impressions. I que per tant el pensament no és una substància si no que un conjunt d’impressions.
2. Títol
La importància de les impressions
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al filòsof David Hume i es troba dintre del Abstract , l’autor exposa la seva teoria i mostra la seva oposició al pensament del filòsof René Descarte.
Per una banda Descartes, afirma que la idea del jo es totalment indubtable i s’ha de concebre com allò general.
D’altra banda Hume afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment i per tan son diferents i varien segons la persona, es contraposa a la idea de Descartes, la qual diu que es totalment incoherent i intel•ligible.
A partir de la seva teoria confirma la inexistència de les idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions,que son el principal fonament sobre el qual gira la seva teoria del coneixement, juntament amb les idees que en deriven d’aquestes. Finalment Hume posa l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres percebem la idea de les qualitats d’un préssec a través dels sentits, color, olor, tacte... Per Hume nomes hi ha sensacions i una idea és valida si es deriva de una impressió
En aquest fragment el filòsof David Hume critica la idea de substància de Descartes, exposant la seva própia .
Segons el text del filòsof afirma que en el pensament trobem les impressions i que per tant el pensament el conformarien tot el conjunt d’impressions. I que per tant el pensament no és una substància si no que un conjunt d’impressions.
2. Títol
La importància de les impressions
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al filòsof David Hume i es troba dintre del Abstract , l’autor exposa la seva teoria i mostra la seva oposició al pensament del filòsof René Descarte.
Per una banda Descartes, afirma que la idea del jo es totalment indubtable i s’ha de concebre com allò general.
D’altra banda Hume afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment i per tan son diferents i varien segons la persona, es contraposa a la idea de Descartes, la qual diu que es totalment incoherent i intel•ligible.
A partir de la seva teoria confirma la inexistència de les idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions,que son el principal fonament sobre el qual gira la seva teoria del coneixement, juntament amb les idees que en deriven d’aquestes. Finalment Hume posa l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres percebem la idea de les qualitats d’un préssec a través dels sentits, color, olor, tacte... Per Hume nomes hi ha sensacions i una idea és valida si es deriva de una impressió
Activitat 55- La identitat personal
1. Idees principals
En aquest fragment el filòsof David Hume critica la idea de substància de Descartes, exposant la seva própia .
Segons el text del filòsof afirma que en el pensament trobem les impressions i que per tant el pensament el conformarien tot el conjunt d’impressions. I que per tant el pensament no és una substància si no que un conjunt d’impressions.
2. Títol
La importància de les impressions
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al filòsof David Hume i es troba dintre del Abstract , l’autor exposa la seva teoria i mostra la seva oposició al pensament del filòsof René Descarte.
Per una banda Descartes, afirma que la idea del jo es totalment indubtable i s’ha de concebre com allò general.
D’altra banda Hume afirma que totes les coses tenen la seva pròpia identitat, són particulars i aquestes percepcions particulars que tenim nosaltres són les que configuren la nostra pròpia ment i per tan son diferents i varien segons la persona, es contraposa a la idea de Descartes, la qual diu que es totalment incoherent i intel•ligible.
A partir de la seva teoria confirma la inexistència de les idees de substàncies ja que només podem tenir idees de les impressions,que son el principal fonament sobre el qual gira la seva teoria del coneixement, juntament amb les idees que en deriven d’aquestes. Finalment Hume posa l’exemple de la idea de cos o de préssec, ja que nosaltres percebem la idea de les qualitats d’un préssec a través dels sentits, color, olor, tacte... Per Hume nomes hi ha sensacions i una idea és valida si es deriva de una impressió
La identitat personal
1. Idees principals
En aquest text el filòsof escocès David Hume defineix la percepció a partir dels diferents tipus que la formen les impressions i idees. Hume dona més importància a les percepcions mes fortes a partir de les quals passem a les més dèbils, per tant d’impressions a idees respectivament
2. Títol
Impressions i idees ,conjunt de percepcions
3. Anàlisi del text
Hume a la seva teoria del coneixement afirma que tot esta format per percepcions que defineix com qualsevol cosa que es presenta a la ment. De percepcions n’hi trobem de dos tipus les impressions són allò que es presenta a la ment ràpidament a partir dels sentits mentre que les idees és deriven de les impressions y es formen a la ment sense la necessitat de que estigui present i que siguin captats pels sentits. Hume fa una distinció entre unes percepcions fortes i unes altres de dèbils, així les segones depenen de les primeres .Considera que no hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits i com a empirista afirma que les percepcions fortes són en realitat impressions innates,que provenen immediatament de la natura .
Suscribirse a:
Entradas (Atom)