ACTIVITAT 8: Definicions Tema 1

SABER ORDINARI: És el saber de la vida quotidiana i es basa en el que i no en el per què.

SABER CIENTÍFIC: És pregunta el que i el per què i tambè per què els fets són d'aquesta manera.

TÈCNICA: Consisteix a saber com fer certes activitats. L'interacció entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.


SABER ARTÍSTIC: Està més vinculat amb la narració que amb l'explicació i tracta d'expressar la bellessa.

EXPERIMENT: Conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de fòrmules matemàtiques.

CIÉNCIES FORMALS: Es refereixen a la forma dels raonaments i es regeixen per la seva pròpia coherència i tenen aplicació.

DEDUCCIÓ: Procés de raonament que permet derivar diverses proposicions anomenades premisses.

AXIOMA: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.

INDUCCIÓ INCOMPLETA: Sèrie de comprovacions individuals que no recullen la totalitat dels cassos possibles.

HIPÒTESI: Suposició provisional que encara no ha estat verificada ni refutada.

TEORIA CIENTÍFICA: És un conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.

FALSACIO: És refuta una hipòtesi després d'haver fet un experiment.

COMPRENSIÓ: Capacitat de compendre cal situar-se dins dels fets.

MITE: Narració fantàtica que pretèn explicar l'origen i la regularitat del cosmos per mitja de forces sobre humanes.

MÈTODE: Diferent manera d'arribar a un fi concret per mitjà d'una sèrie d'activitats.

EMPIRICORACIONAL: Parteix del fet que comptem amb dues fonts del coneixement, els sentits i l'enteniment.
Aquest mètode és el defensat per Aristotil.

EMPIRISME: Mètode que dona més importància a l'experiència , els sentits són la porta de la realitat.

RACIONALISME: Defensa que les idees innates són mes clares i certes en canvi les dels sentits son confuses i incertes.

REVOLUCIÓ COPERNICANA DEL CONEIXEMENT: Afirma que el coneixement es realitza a partir del subjecte i no pas de l'objecte.

JOC DEL LLENGUATGE: Són diferents maneres d'utilitzar el llenguatge , denominació feta per Wittgenstein.

HERMENEUTICA NO NORMATIVA: És aquella que no posa normes a la comprensió.

PRETENCIÓ DE VALIDESA DE LA PRÀCTICA: Són els factors que s'han de respectar en l'hermenèutica no normativa.

TEODICEA: Part de la filosofia que tracta sobre la justificació racional de Déu.

ACTIVITAT 7.Document 10: L'objecte de la filosofia

1.Biografia de l'autor.
Ludwig Wittgenstein va nèixer a Viena el 26 d'abril de 1889; es va educar en una família rica i il·lustrada. Després d'assistir a escoles a Linz i Berlín, es va traslladar a la Gran Bretanya per estudiar enguinyeria a la Universitat de Manchester. El seu interès per la matemàtica pura el va portar al Trinity College (Cambrige) per estudiar amb Bertrand Russell. Allà va orientar el seu interès cap a la filosofia.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicusphilosophicus (1921), una obra que segons ell. subministrava la ''solució definitiva'' als problemes filosòfics. Més tard, es va apartar de la filosofia i durant anys va ensenyar als escolars d'un poble d'Àustria. El 1929 va tornar a Cambridge per tal de reprendre el seu treball en filosofia i va ser designat al Trinity College. Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en les seves Investigacions filosòfiques, obra publicada amb caràcter pòstum el 1953.
Home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió Wittgenstein odiava la petulància i va ser famós pel seu estil senzill de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals feia amistat. Wittgenstein es va retirar el 1947 i va morir a Cambridge el 29 d'abril de 1951.


2.Idees principals del text
Wittgenstein en aquest text ens planteja que la filosofia ha de fer una interpretació lingüistica. Tracta d'aclarir els pensaments de la nostra vida.

L'important no és el contingut, sino la interpretació lingüistíca del que pensem. El que importa no són el temes ni continguts de la filosofia sinó aclarir-la.


3.Quina és la funció de la filosofia segons el text.Perquè l'autor afirma que la filosofia és una activitat i comenta-ho.

Aquest texte pertany al filòsof Ludwig Wittgenstein i forma part del Tractatus, que pertany a la seva primera època.
No explica una teoria concreta amb continguts concrets, sinó l'aclariment de les proposicions, perque hi han que no tenen sentit.
La filosofia ha de donar llenguatge a ciències.

4.Quin mètode defensa l'autor compara'l amb altres mètodes.

L'autor defensa el mètode analiticolingüistic afirma que les expressions de la filosofia són confuses . El que vol es millorar el llenguantge i les expressions i aclarir-les.

Aquest metode és comparable al racionalista o dogmàtic que afintame que la raó és més important que l'experiència, d'aquest mètode trobem dos tipus:
El racionalisme clàssic que és la combinació entre deducció i inducció, i el racionalisme crític mira d'apropar-se a la realitat exposant-la a una pregunta crítica.
També amb el mètode transcendental aquest busca establir condicions per al coneixement, és el que intenta fomentar la ciència i la matemàtica i distingir la ciència y la metafísica. Aquest mètode és defensat per Kant.

El principal objectiu de cada mètode és: en el mètode analiticolinguïtic intenta aclarir el dubtes i expressions confuses, el mètode racionalista dona més experiència a la raó sobre l'experiència i el mètode trancendental fomentar la ciència i la matemàtica.

5.El títol del text.
La filosofia com a aclariment del pensament