ACTIVITAT 8: Definicions Tema 1

SABER ORDINARI: És el saber de la vida quotidiana i es basa en el que i no en el per què.

SABER CIENTÍFIC: És pregunta el que i el per què i tambè per què els fets són d'aquesta manera.

TÈCNICA: Consisteix a saber com fer certes activitats. L'interacció entre la ciència i la tècnica és la tecnologia.


SABER ARTÍSTIC: Està més vinculat amb la narració que amb l'explicació i tracta d'expressar la bellessa.

EXPERIMENT: Conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de fòrmules matemàtiques.

CIÉNCIES FORMALS: Es refereixen a la forma dels raonaments i es regeixen per la seva pròpia coherència i tenen aplicació.

DEDUCCIÓ: Procés de raonament que permet derivar diverses proposicions anomenades premisses.

AXIOMA: Són principis fonamentals indemostrables dins del sistema deductiu.

INDUCCIÓ INCOMPLETA: Sèrie de comprovacions individuals que no recullen la totalitat dels cassos possibles.

HIPÒTESI: Suposició provisional que encara no ha estat verificada ni refutada.

TEORIA CIENTÍFICA: És un conjunt de lleis científiques que pertanyen a un mateix objecte d'estudi.

FALSACIO: És refuta una hipòtesi després d'haver fet un experiment.

COMPRENSIÓ: Capacitat de compendre cal situar-se dins dels fets.

MITE: Narració fantàtica que pretèn explicar l'origen i la regularitat del cosmos per mitja de forces sobre humanes.

MÈTODE: Diferent manera d'arribar a un fi concret per mitjà d'una sèrie d'activitats.

EMPIRICORACIONAL: Parteix del fet que comptem amb dues fonts del coneixement, els sentits i l'enteniment.
Aquest mètode és el defensat per Aristotil.

EMPIRISME: Mètode que dona més importància a l'experiència , els sentits són la porta de la realitat.

RACIONALISME: Defensa que les idees innates són mes clares i certes en canvi les dels sentits son confuses i incertes.

REVOLUCIÓ COPERNICANA DEL CONEIXEMENT: Afirma que el coneixement es realitza a partir del subjecte i no pas de l'objecte.

JOC DEL LLENGUATGE: Són diferents maneres d'utilitzar el llenguatge , denominació feta per Wittgenstein.

HERMENEUTICA NO NORMATIVA: És aquella que no posa normes a la comprensió.

PRETENCIÓ DE VALIDESA DE LA PRÀCTICA: Són els factors que s'han de respectar en l'hermenèutica no normativa.

TEODICEA: Part de la filosofia que tracta sobre la justificació racional de Déu.