ACTIVITAT 20- Què no podem expressar amb paraules?

Les persones som el únics éssers vius dotats d’una capacitat tan important com el llenguatge és el que en permet comunicar-nos, a partir d’aquest podem designar una sèrie d’objectes. També les persones per mitja del llenguatge intentem expressar els nostres pensaments i sentiments. Quan alguna persona diu: t’estimo no esta dient la paraula amor si no per mitjà d’aquella paraula s’intenta explicar el sentiment. Els elements abstractes no el pots designar exactament i concretament amb una sola paraula, però per mitjà de símbols o una altra paraula que la causi com per exemple: hivern-fred .

Per tant, no hi ha paraules per explicar tot el que es sent , si no que només son intents.

ACTIVITAT 19- Comentari de text

IDEES PRINCIPALS
El que aquest text ens transmet és el fet que l’home està sotmès a una realitat física des del moment en que neix, però aquesta realitat també és simbòlica. Vivim en un món basat en la simbologia dels fets.

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest text és del filòsof Cassier i és en aquest, on fa referència a la relació que té l’ésser humà amb la simbologia i la cultura. Diu que és un ANIMAL SIMBÒLIC.
Les primeres frases transmeten el fet que l’ésser humà ha d’adaptar-se a la naturalesa en tot moment, a través de la cultura, perquè la cultura sempre és present.
Tal i com diu Wittgenstein: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu mon”, defensa que mentre que el llenguatge evoluciona, la capacitat per poder explicar els fets és molt més complexa.

El principal objectiu d’aquest text és afirmar que tot el coneixement necessita ser interpretat pel llenguatge, però que hi ha fets que no poden ser interpretats lingüísticament.

COMPARACIÓ
Per comparar la idea general amb altres teories, ens hem de centrar en el concepte de “paraula” i en el de llenguatge. El llenguatge és un conjunt de paraules generals, mentre que una paraula és un conjunt de símbols que s’ajunten per donar a conèixer certa informació

POSA UN TÍTOL
L’ésser humà, un animal simbòlic

ACTIVITAT 18- Definicions tema 6

1.Animal cultural: és la denominació de que l’ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica..

2.Individu: Qualsevol ésser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.

3.Individualisme possessiu: És una teoria basada en què cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res.

4.Sociabilitat natural (ARISTÒTIL): Teoria defensada per Aristòtil en la que afirma que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.

5.Estat de natura: és el nostre estat natural que ha partir d’un pacte social ho transformen en estat civil formant una societat.

6.Guerra de tots contra tots: és un estat en el qual segons Thomas Hobbes, l’èsser humà es mogut per l’egoisme propi i està en lluita permanent amb els altres.

7.Antropologia cultural: És la ciència que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que aquests han experimentat.

8.Socialització primària: És la primera part del procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

9.Socialització secundària: És el procés pel qual s’interioritzen mons constitucionals que contrasten amb el món de base que hem adquirit a la sociabilització primària.

10.Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i consum que un determinat grup accepta com a pròpies.

11.Subcultura: Són les diferències existents dins d’una pròpia cultura originades per l’edat, el nivell socioeconòmic, classe social..., i no es discuteix.

12.Contracultura: És un moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

13.Nous moviments socials: Són moviments originats pels grups socials alternatius, que responen al buit que moltes persones senten davant un futur incert i un present efímer, l’objectiu dels quals és torbar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

14.Etnocentrisme: És la ciència que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura.

15.Racisme: Discriminació a éssers humans estrangers.

16.Aporofòbia: És el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

17.Intercultura: És l’actitud que cal prendre davant del multi culturalisme.

ACTIVITAT 17 - Activitat pàgina 133

3. Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.
Trobem un relativisme cultural però tambè un especte racista ja que no vol admetre cap estranger al seu país.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Posició relativista en la què conserva tots els costums de la seva cultura separant-los d’altres cultures.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Persona que defensa el relativisme cultural cultures perquè no ho discrimina però tampoc vol establir un diàleg entre elles. L’interculturalista proposaria un diàleg.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Cas de racisme clar, en el que dona preferència a la pròpia cultura envers els immigrants . En canvi un interculturalista tracta de fer arribar el bé a tothom.

- És impossible entendre’s amb els paios!
Cas de xenofòbia es a dir,odi als estrangers. Una persona interculturalista diria que podem aprendre uns dels altres

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Xovinisme , superioritat de la seva ètnia per damunt de les altres. L’interculturalista defensa el diàleg entre diferents cultures.

Aquest video respresenta l'actitud pròpia d'una persona racista

ACTIVITAT 16 - Què podem fer per viure amb altres cultures?

Cada cultura té les seves ideologies i creences, això al llarg de la historia ha creat conflictes, guerres que ha deixat milions de morts. Aquests conflictes han sigut provocats per al intolerancia de cada país respecte les altres cultures.
Per això penso que l’element més important és la tolerancia la gran diversitat que hi ha de cultures ha de ser respectada, i mai rebutjada.
Pot ser molts cops algunes tradicions d’una cultura indeterminada son incomprensibles davant el nostre parer, pero per ell és el més normal.
A la cultura àrab el paper de la dona està molt discriminat, es troven en una posició molt inferior a la de l’home , per elles aquesta situación és molt normal, i nosaltres la critiquem durament.

El que dues cultures haurien de fer si volen conviure juntes és posar de la seva part i arribar a acords per que les dues cultures es complementin.

ACTIVITAT 15. Comentari de text pàg. 129

IDEES
La idea principal que ens transmet el text és que la cultura és l’ instrument imprescindible per poder viure en societat ja que estableix unes normes per una convivència pacífica sense la qual aquesta no seria possible. Tot el que constituïm les persones ho trobem per mitjà de la nostra cultura.

ANÀLISI DELTEXT
Aquest fragment és una adaptació de l’obra Homo sapiens: dos millones del año sobre la Tierra pertany a Ashley Mantagu, que tracta principalment sobre la cultura. L’home és un èsser sociable , per tant ha de conviure amb altres individus per això necesita la cultura perquè cada individu visqui en pau. Sense la cultura aquesta armonía es perdria i sería imposible conviure els uns amb el altres.
Tambè la cultura, afirma el text, es un eixamplament de la vida, amb això l’autor és refereix a que la cultura fa que la vida sigui més rica i més plena. Ja que no nomès hem de quedarnos amb les altres cultures sino que tambè saber sobre les altres cultures.

COMPARACIÓ
El text defineix la cultura com la manera determinada de vuire d’un grup com la llengua les tradicions pròpies… en les que cada persona ha nasqut, pero dintre d’aquesta mateixa podem trovar subcultures. Les subcultures son els diferents punts de vista , a partir d’una cultura per motius com pot ser l’edat , el nivel socioeconòmic…Encara que totes les persones visquin en aquesta cultura, aprofiten les seves possibilitat en graus diferents. Per un altre costat trobem la contracultura, que és tracta d’un moviment de rebel•lió contra la cultura propia, i dintre d’aquest trobem les tribus urbanes, grups d’atac social...


TÍTOL: La cultura el nostre lloc al món

ACTIVITAT 14- Comentari de text pàg. 130

IDEES PRINCIPALS
Aquest text parla sobre com la cuitat es la que ha civilitzat l’home. És la zona més intel•lectual, on gaudim del diàleg refinament… coses de les quals només pot gaudir l’ésser humà. Gràcies a aquesta gaudeix de llibertat i de l’invent.

TITOL
Del salvatgisme a la cortesia, el refinament i el diàleg.

ANÀLISI DEL TEXT.

Aquest text de Luis Racionero comença dient que la cuitat és el gran instrument civilitzador per l’ésser humà , i que és la zona més culta de globus.
Continua dient que l’home civilitzat és aquell educat a la civitas que gràcies al diàleg, àgora, drama que s’esdevé espontàniament sorgeix en el treball , a l’escola a diferents situacions que fan que aprenem coses valors.
Segueix dient que la cuitat hi ha un encreuament d’idees a partir de les quals podem aprendre uns valors com són el respecte i la tolerància, gràcies als quals acceptes encara que estiguis d’acord o no.
Dins d’aquesta ciutat es passa del salvatgisme a la civilització i aprenem valors bàsics, la veritat és l’element fonamental i que ens ajuda a evolucionar.

ACTIVITAT 13 - Comentari de text pàg. 92

IDEES PRINCIPALS
Aquest text ens transmet una concepció falsacionista defensada per un autor en concret i afirma que una proposició és certa només quan aquesta por ser falsada.

ANÀLISI DEL TEXT
Aquest és un text d’un filòsof del segle XIX, Karl Popper el qual fa una crítica als inductivistes.
En les primeres frases explica i defensa la seva teoría basada en el fet que per que un fet sigui considerat ciencia, s’ha de poder falsar, és a dir, un enunciat no és científic si es pot verificar. Troba una dificultat a l’hora de separar la ciencia pura amb la pseudociència (ciencia falsa). Exemplifica la seva postura amb la frase següent: Plourà o no plourà demà aqu: com no és del tot veritat pues és empíric. És considerat un enunciat buit perquè no es pot refutar. El text és una crítica constant a l’inductivisme.

COMPARACIÓ

Aquesta teoria defensada per Karl Popper és una posició que pot ser contrastada per la posició inductiva partidària dels filòsofs del Cercle de Viena.
La teoria de Popper afirma que un enunciat per ser considerat científic ha de poder-se refutar. En canvi la teoria inductiva defensada pel Cercle de Viena fiu que la ciència és totalment certa, fiable i objectiva per tant és certa una proposició si aquesta l’analitzem empíricament. Aquesta teoria segons Popper creu que no és certa perquè es troba amb el problema de la inducció, és a dir que les sever afirmacions no són del tot certes sinó probables.

POSA UN TÍTOL AL TEXT
La falsació segons Popper

ACTIVIDAT 12 - Definicions tema 2

1. Raó teòrica. La raó teòrica és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.
2. Ultimitat. Intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
3. Coneixement. El coneixement es refereix a la veritat trobada mentre que conèixer fa més referencia a la cerca de la veritat.
4. Creença . Parlem de creences quan algú està convençut que el que es pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots, aleshores creu que això és cert.
5. Interès emancipador. És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas que serveix per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.
6. Dogmatisme. Manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer la veritat absoluta
7. Relativisme.És la possibilitat del coneixement que entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.
8. Realisme. La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
9. Idealisme. La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. La realitat depén de a construccó del subjecte.
10. Noema. L’objecte de la consciencia, acció de la consciència.
11. Prejudici. Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització...
12. Ignorància. Estat de la ment en què s’admet el desconeixement.
13. Autoritat. És un criteri de la veritat en què una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú que és expert.
14. Evidència sensible. És un criteri de la veritat a partir de qual acceptem un enunciat en la mesura que ve donada pels sentits.
15. Veritat com a correspondència. Teoria que considera que un enunciat és vertader cuan concorda amb la realitat.
16. Criteri contextual. No hi ha una veritat aïllada, els coneixements estan interrelacionats.
17. Consens. Acord entre un grup de persones sobre temes determinats.
18. Realitat contingent. Ens referim a quelcom que és actualment, però que deixar de ser i pot no haver estat.
19. Realitat psíquica. Designa la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc. Correspon al món 2 Popper.
20. Realitat virtual. Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altres aparell). Ens dóna la il•lusió de realitat física.
21. Món 3 de Popper. Productes de la cultura que sorgeixen a partir del món 1 i 2 de Popper

ACTIVITAT 11 -Exercici 7 pàgina 43

7. Són reals o assemblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica-ho.
•Un triangle equilàter: és real i és una veritat universal.
•La mort: real i realitat, ho hem pogut veure en altres persones, però no savem que com és de real.
•Que em toqui la lotería en el sorteig del mes que ve: la loteria és real hi ha possiblitat de que em toqui per tan és realitat psíquica.
•Lara Croft: el personatge sembla real però l’actriu és una realitat.
•Napoleó Bonaparte: real i realitat perquè és un personatge històric que encara que no vam veure, va existir, existeix documentació.
•Un miratge: sembla real pero no ho és, es tracta d’una aparença.
•Una flor de plàstic: sembla real ja que intenta suplantar una flor real pero no és un ésser viu.
•El meu aprovat: és una realitat.
•La felicitat del meu aprovat: és una realitat tot i que la felicitat no es pot percebre.
•Els records de l’estiu: és real perquè això ho has viscut ,realitat psíquica.
•El somni d’aquesta nit: és real que somies ,el somni sembla real
•Els amics del xat: són una realitat virtual.
•La meva imatge en un mirall: Sembla real perque jo sóc real, però el réflex no soc jo.
•El que sento en veure una pel•lícula: real perquè ve dels sentits, realitat psíquica.
•Una pel•lícula: real és la pel•lícula, el que és irreal són els personatges, la història… realitat virtual

ACTIVITAT 10- Comentari de text pàg 43

Filòsof alemany, considerat com el principal representant de la filosofia de l’existència, en la versió anomenada «existencial», tot i que el mateix Heidegger rebutja, respecte de la seva filosofia, el qualificatiu de filosofia existencialista. Inicia a Friburg la carrera eclesiàstica, que deixa al cap de dos anys i, a partir de 1911, es va matricular en la facultat de ciències, on va seguir els cursos del neokantià H. Rickert i es va doctorar en filosofia, el 1914, amb una tesi sobre La doctrina del judici en el psicologisme, a la que seguí, com a treball d’habilitació per ensenyar, el 1916, La doctrina de les categories i el significat en Duns Escot. Inicià la seva carrera docent com a professor en la facultat de teologia, i durant la Primera Guerra Mundial es va presentar voluntari per anar al front, sent rebutjat per motius de salut. Acabada la guerra (1914-1919), Husserl el requereix com auxiliar seu a Friburg, i allí ensenya fins l’any 1923.


Posteriorment, entre 1923 i 1928, va estar destinat com a professor a Marburg, on va conèixer a Paul Natorp i a Rudolf Bultmann. Finalment, publicada ja el 1927 la seva obra fonamental L’ésser i el temps (Sein und Zeit), i quan ja les seves conferències i classes li havien donat fama de gran pensador, i aquesta mateixa obra ja marcava diferències amb el seu mestre Husserl, el va substituir l’any 1929 en la càtedra de filosofia de Friburg. Aquest mateix any apareixen la lliçó inaugural del seu curs que porta el títol de Què és metafísica? (on es pregunta: «Per què hi ha ens i no més aviat no-res?», i que serà després objecte d’atac per part de Carnap com a exemple de conjunt de pseudoenunciats), De l’essència del fonament (obra en la que formula la distinció ontològica) i Kant i el problema de la metafísica.

El 1933 -simpatitzant amb les idees nacionalsocialistes i afiliat al partit nazi aquell mateix any- és escollit rector de la universitat de Friburg i pronuncia l’anomenat «Discurs rectoral» sobre L’autoafirmació de la universitat alemanya, aplicant a la política alemanya de llavors conceptes del ser i el temps. Dimiteix del càrrec a l’any següent, després de resistir-se a destituir dos professors «no aris» i rebutjar la pràctica d’activitats antisemites a la universitat. No acaba amb això el seu compromís polític i els historiadors li atribueixen, per aquesta mateixa època, l’ambició diversament interpretada de dominar el món intel·lectual universitari alemany: de «guiar al Guia» (den Führer führen), en expressió de Jaspers. Aquestes desastroses circumstàncies marcaran no sols tota la seva vida, sinó que seran també punt de partida d’una discussió posterior (veure cita) sobre les implicacions nacionalsocialistes de la filosofia de Heidegger. Durant aquesta època apareixen, com a obres destacades, Hölderlin i l’essència de la poesia (1937), La doctrina de Plató sobre la veritat (1942), Carta sobre l’humanisme (1943). El 1945, després de la guerra, durant el període de desnazificació, les autoritats franceses d’ocupació li retiren el dret a ensenyar i només és readmès a la universitat, ja com a professor emèrit, el 1951. És l’època que suscita entusiasme entre els futurs existencialistes francesos. Les seves classes i conferències són seguides, fins i tot ara i malgrat tot, amb una expectació enorme; van apareixent per aquesta època Sengles perdudes (1950), La pregunta per la tècnica (1953), Què és això, la filosofia? (1955), Identitat i diferència (1957), El camí cap al llenguatge (1959), i és considerat el filòsof més important d’Europa. El 1966 concedeix una entrevista a «Der Spiegel», a condició que no es publiqués fins després de la seva mort, per intervenir en la polèmica suscitada per la seva adhesió al nazisme.


TÍTOL DEL TEXT
Concordança i realitat.



IDEES PRINCIPALS DEL TEXT.

Aquest text sexplica la relació que trobem entre la veritat, la realitat i la concordança,Heidegger afirma que una cosa és certa si és real, per tant concorda i això fa que tingui sentit. El text ve a dir que la veritat és la realitat, però que algunes coses semblen reals quan en realitat no ho són. Tot això el filòsof ho explica amb un exemple clar com el del l’or.

ANÀLISI

Aquest fragment pertany a la obra de Heidegger “De la esencia de la verdad”. Ens presenta la relació establida entre la veritat, la realitat i la concordança.
Heiddeger afirma al text que la veritat s’ha utilitzat molt sovint i amb el seu ús,ha perdut el seu significat veritat fa referencia allò que és cert. Però que és cert?
Els enunciats són el que afirmem com a cert o fals, no pas les coses en sí. Per tant per poder expressar la veritat necessitem el llenguatge.

COMPARACIÓ

La fenomenologia és el model explicatiu del coneixement defensat per Martin Heddeger i és el punt mig entre el realisme i l’idealisme.
El realisme considera que una cosa pot ser real independentment del subjecte, per tant les persones només podem intervenir en la realitat coneixent-la no la podem modificar. La fenomenologia té en comú amb el realisme que dóna prioritat a la consciència, ja que és aquí on es capten les coses.

Una altra posició de la veritat és l’idealisme és l’oposició del realisme, considera que la realitat depèn del subjecte. És el subjecte el que fa una construcció de la realitat i depèn de la seva visió, per tant podem trovar diverses opinions sobre el que es veritat o no, ja que cada persona pot interpretar la veritat d’una manera o d’una altra.

Tant l’idealisme com el realisme guarden unes similituds amb la fenomenología, com hem dit. La relació amb la fenomenologia és que considera que els objectes no s’adapten al subjecte, sinó que se lo manifesten com l’idealisme. La fenomenologia té en comú amb el realisme que dóna prioritat a la consciència, on es capten les coses.