Aquest text ens transmet una concepció falsacionista defensada per un autor en concret i afirma que una proposició és certa només quan aquesta por ser falsada.
ANÀLISI DEL TEXT
Aquest és un text d’un filòsof del segle XIX, Karl Popper el qual fa una crítica als inductivistes.
En les primeres frases explica i defensa la seva teoría basada en el fet que per que un fet sigui considerat ciencia, s’ha de poder falsar, és a dir, un enunciat no és científic si es pot verificar. Troba una dificultat a l’hora de separar la ciencia pura amb la pseudociència (ciencia falsa). Exemplifica la seva postura amb la frase següent: Plourà o no plourà demà aqu: com no és del tot veritat pues és empíric. És considerat un enunciat buit perquè no es pot refutar. El text és una crítica constant a l’inductivisme.
COMPARACIÓ
Aquesta teoria defensada per Karl Popper és una posició que pot ser contrastada per la posició inductiva partidària dels filòsofs del Cercle de Viena.
La teoria de Popper afirma que un enunciat per ser considerat científic ha de poder-se refutar. En canvi la teoria inductiva defensada pel Cercle de Viena fiu que la ciència és totalment certa, fiable i objectiva per tant és certa una proposició si aquesta l’analitzem empíricament. Aquesta teoria segons Popper creu que no és certa perquè es troba amb el problema de la inducció, és a dir que les sever afirmacions no són del tot certes sinó probables.
POSA UN TÍTOL AL TEXT
La falsació segons Popper
La teoria de Popper afirma que un enunciat per ser considerat científic ha de poder-se refutar. En canvi la teoria inductiva defensada pel Cercle de Viena fiu que la ciència és totalment certa, fiable i objectiva per tant és certa una proposició si aquesta l’analitzem empíricament. Aquesta teoria segons Popper creu que no és certa perquè es troba amb el problema de la inducció, és a dir que les sever afirmacions no són del tot certes sinó probables.
POSA UN TÍTOL AL TEXT
La falsació segons Popper
No hay comentarios:
Publicar un comentario