Aqui acaba un any més , i en emportem a la butxaca un munt d'experiències, coses noves que hem après al llarg d'aquest any. Aquest bloc nomès a sigut una petita mostra de tot el que hem après, rigut, i devatut a les clases de filosofia. No ens despedim pas de la filosofia ni molt menys ara comença una època de descans per tal de que l'any que bé començem amb molta força. Amb la filosofia he pogut apendre quins son el valors que regueixen la societat, i si no, el que l'haurien de regir tambè com haruiem en sgons quines situacions....moltes coses però sobretot a reflexionar!
Espero que hagueu gaudit, BONES VACANES I FINS L'ANY QUE BÉ!
Virtut: Excel•lència, la capacitat de sobresortir, de ser millor que l'altre, de ser el millor, de destacar.
Intel•lectualisme moral. És aquella posició que identifica la saviesa amb la virtut.
Eudonisme. Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.
Hedonisme: Teoria que defensa Epicur que identifica el bé moral amb el plaer.
Felicitat (Aristòtil).La felicitat s'identifica amb la activitat intel•lectual.
Virtut moral (Aristòtil):És el terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.
Apatia (estoics): És la capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat.
Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).
Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. És un hedonisme social.
Aritmètica dels plaers: El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.
Ètica deontològica: Es planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.
Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi. Estructura: si vols B, fes A.
Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal.Fes A! Dignitat humana: Els éssers humans han de ser tractats com un fí no com un mitjà.
Intuïcionisme dels valors : Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà dels sentiments.
Aqui trobem un video que tracta sobre la felicitat i com un progama social ajuda a gent per tal de aconseguir una felicitat col·lecita, cosa que podriem relacionar amb l'utilitarisme
1.IDEES GENERALS L’autor afirma que les persones triem en mesura el plaer i el dolor, és a dir, que dels plaers, triem els que més ens convenen per tal d’arribar a la felicitat pel contrari tratem d’evitar el dolor i no tot el dolor l’hem d’evitar. 2.TÍTOL DEL TEXT Escollir el plaer i evitar el dolor
3. Fes l'anàlisi del text. En aquest text Epicur considera el plaer com a essencial per tal d’assolir la felicitat. Veu tambè el plaer com un bé primer. Diu que avegades es millor patir un tipus de dolor per així desprès viure una estada de plaers. L’autor conclou aquest text amb la següent frase: Convé jutjar totes aquestes coses amb el càlcul i la consideració d’allò útil i d’allò útil i d’allò inconvenient, que és la que constata que es tracta d’una visió hedonista és a dir, filòsofs o pensadors que pensen que tots els plaers i dolors no són iguals i per tant necessitem l’ús de la raó per elegir entre aquests elements. Es a dir, que no tot plaer es pot escollir ni que tampoc tot el dolor és evitable, s’ha de calcular sempre els avantatges i els inconvenients.
4. Compara la teoria defensada al text amb altres estudiades. La teoria defensada en el text l’hedonisme, aquella que concep la felicitat com a plaer . Segons aquesta teoria els homes busquen els màxims plagers i fugen del dolor. Però tots els plaers i els dolor no són iguals. Epicur més defensa la teoria de l’epicurisme teoria que defensa que la saviesa es pot concebir de manera calcuada. El savi és qui sap organitzar la seva vida calculant quins plaers són més intensos i duradors, quins tenen unes conseqüències més doloroses, i els distribueix al llarg de la seva vida. Altres teories sobre la felicitat que hem estudiat són: La felicitat com a autosuficiencia, defensa que es savi aquell que sap ser feliç. Una altra teoria de la que també podem parlar és de l’utilitarisme que defensa s’ha d’arribar a la felicitat pel nombre màxim de persones, aquesta teoría es defensada per Bethman i Mill
La felicitat és un sentiment al qual podem accedir per molts llocs, però mai és pot ser feliç de manera material és a dir ser més feliç quan es té coses en major quantitat i de major qualitat. Una persona que pensa que la seva felicitat depèn d'això mai arribarà a ser feliç, perquè aquesta felicitat és purament transitória. Per mi la felicitat és un sentiment que va relacionat amb la satisfacció i la superació personal. Quan més t'esforçes i veus que el teu resultat ha sigut satisactori la teva felicitat augmenta, de la mateixa manera que augmenta quan et superes a tu mateix día a día. Encara que pensi que la meva felicitat depèn de tot això sense els meus amics , la meva familia i el benestar d'aquest aquesta felicitat no seria possible.
Aqui trobem diferents fragment de la pel·lícula En busca de la felicidad; on el protagonista lluiata per sobre totes les adversitats per aconseguir al felicitat del su fill i al seva pròpia superant-se día a día.
1.A quin corrent filosòfic pertany? A l’existencialisme 2.Quina concepció de la llibertat defensa? La llibertat absoluta, l’essèr humà està condemnat a ser lliure. 3.On va estudiar? A l’École normale Superior de Paris 4. Quin és el nom de la seva dona? Simmone de Beauvoir 5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre? Husserl
6.Què vol dir que l'existència es contingent? Que naixem per casualitat, no hi ha raó devida
7.Titol de la seva primera novel•la important. La nàusea 8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre? No, és l’ésser humà qui li dona sentit.
9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre? Què és la metafísica? 10.Títol de la revista de Sartre Les temps modernes 11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre? Déu no existeix per tant l’esser humà és lliure
12.Què significa que l'infern son els altres? No ens podem alliberar a les mirades dels altres
13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme. Crítica de la raó dialèctica.
14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar? 1964. El va rebutjar perquè els que li otorgaven deien que el perdonaven per ell no se sentia culpable per res. 15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968? Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat. 16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir? La causa du Peble
17.Què significa la revolució perpetua? Es constant sense fi 18.Què opinava sobre el terrorisme? Defensava el terrorisme dels joves i que el terrorisme és la bomba atòmica dels pobres. 19.Què vol dir pensar sobre un mateix? Posar en dubte tot allò que s’ha rebut per educació 20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica? Era qui guiava moralment a la població
En aquesta tira còmica de la Mafalda podem veure com la petita nena associa la llibertat amb un clau; que podríem associar amb la frase ‘’La clau de la felicitat’’ que algun cop em esmentat. La clau es un material amb el que ella vol aconseguir la felicitat.
La felicitat per mi es aquell estat en el que ens sentim satisfets amb nosaltres mateixos, i amb el que ens envolta. La meva felicitat per exemple l’aconsegueixo dia a dia quan em trobo al voltant de gent que m’estima i tots ells gaudeixen salut i es troben amb una estabilitat. Però aquesta concepció es mol subjectiva ja que varia mol d’una persona a una altra.
Llibertat interna: absència de coacció externa, capacitat del subjecte de poder decidir el que vol. Condicionament: absència de llibertat absoluta però conservant la llibertat suficient per ser responsable dels propis actes.
Raó universal: raó comuna, llei que regeix l’univers i implica l’existència del destí.
Predestinacionisme: teoria que defensa que tot està predestinat, no hi ha marge de llibertat.
Monisme fisicalista: determinisme científic que redueix l’univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics. Principi de causalitat: tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa.
Determinisme genètic: les causes de totes les nostres actuacions es veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres.
Volició: acte de voluntat.
Indeterminisme: posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.
Existencialisme: moviment filosòfic que diu que l'existència és anterior a l'essència. Autonomia moral: el subjecte es dóna la seva pròpia llei moral.
Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat. Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Ètica de la cura: la persona ha de desenvolupar un sentit de compassió i de responsabilitat per aquells que necessiten ajuda. Principi de responsabilitat: hem de respectar l'entorn per deixar al món almenys no pitjor de com l'hem trobat.
A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu: - No, jo el vaig descobrir i en trauré diners. Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.
-PREGUNTES: 1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? Sí, l’ha de robar, perquè si estima la seva dona li donarà igual quina pugui ser la conseqüència de l’acció per al contrari mai es podrà perdonar que ella mori i ho hagi pogut evitar. 2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no? En aquest cas Heinz s’hauria d’assegurar de que realment el delicte que comet, l’altra persona també ho faria per ell.
3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no? Si, encara que no l’estimi és una persona amb la qual comparteix tot i per tant ho faria tot per ella.
4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no? Depenent de la situació però segurament prefereix arriscar-se per una persona a la qual estima que no per un estrany, sempre tenint present que esta cometent un delicte. 5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas? Sempre s’ha d’intentar i fer tot el que estigui a la nostra mà sempre respectant les lleis. 6. El fet que Heinz robi contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?
La llei es moralment dolenta si una persona no pot pagar les medicines se les hi hauria de proporcionar perquè una vida va per damunt dels diners.
En aquest text de Sèneca, l’autor defensa que la nostra llibertat es trova condicionada per factors de la nostra vida que ens envolten. En aquest cas Sèneca esmeta com un factor la natura, aquesta llibertat la trobem determinada per la religió es a dir que esta dominada per Déu, però segons el determinisme cosmològic es considera que la naturalesa es regeix per una força sobrenatural que les persones no podem controlar ,i que llavors controlaría el destí. Cualsevol de les dues posicions estarien acceptades ja que una persona pot ser tan religiosa com atea.
Idees principals L’autor defensa la idea de la llibertat per damunt de qualsevol altra cosa, que no hem de de sotmetre’ns ni deixar-nos dominar,és a dir controlar la nostra pròpia vida. Anàlisi del text Aquest fragment de Sèneca, de l’obra De la vida bienaventurada comença dient que la manera de viure bé es la mateixa manera que viure en la naturalesa, es a dir viure en llibertat. Hi ha un aspecte clarament estoic, en que diu que la naturalesa no es pot controlar. Hem de conservar les nostres facultats corporals i les aptituds que ens envolten, ja que són fugaces no tornaran a passar, que no es poden fer eternes. Hem d’adquirir una forta personalitat, es a dir tenir confiança i estar preparats per tal de no deixar-nos sotmetre per ningú. I així d’aquesta manera se els conductors de la nostra vida Títol L’home un bon conductor Comparació Aquest text defensa la llibertat per damunt de tot i encara que estiguem condicionats per certes coses, no ha d’estar mai per damunt del nostre dret d’elecció, aquesta teoria es comparable amb el determinisme. Estar determinat significa negar absolutament de comportar-se amb llibertat. Trobem diferents tipus de determinisme, el cosmològic, el teològic, científic ,aquest consisteix a explicar la raó de la conducta humana des de les explicacions de la ciència. Aquesta manera de pensar constitueix un reduccionisme , perquè redueix la complexitat i riquesa de les dimensions humanes a una sola.
Personalment penso que aquesta pregunta, és una d'aquestes que ens formulem en situacions complicades o en les ens trobem pensatius. Això no vol dir que trobem una resposta perquè es mol difícil de fer-ho. Crec que les persones som lliures per escollir el que volem fer en un moment determinat, sempre que respectem el que són les lleis del país i sobretot la llibertat de les demes persones.Però per el contrari penso que les coses succeeixen per alguna raó, és a dir que les conseqüències d'aquest fet han de passar. per algun motiu ja sigui bo o dolent. Per tant mai podrem saber del cert si el destí existeix del cert, si està prescrit l'únic que podem fer es deixar-nos emportar reaccionant i triar de manera lliure.
