Activitat 35- Comparació, Empèdocle,Anaxagores i Atomistes

Empèdocle defensa l’idea d’esfera que contenia en si mateixa 4 elements que eren les arrels de tot, per això no hi ha buit ni aniquilació.
Empèdocle diu que hi ha dos principis que manifesten l’experiència dels éssers humans, aquesta inclinació (amor) o rebuig (odi) que sentim i a partir dels quals s’expressa l’origen d’allò que uneix o desuneix la natura. És a dir en l’imperi de l’amor pot sorgir l’odi.
Anàgores creia que ‘’tot està en tot’’ i les va anomenar homeomeries.
Tot el éssers tenen el mateixes homeomeries, aquestes són eternes i immutables, i diferents.
Els atomistes defensen el moviment dels àtoms no és possible per l’atzar, sinó que tot està regit per la necessitat. Pel contrari, Empèdocles i Anàxagores si que defensen l’existència d’un principi d’ordre que en el cas del primer serà l’amor i l’odi i en el segon un concepte nou introduït per ell
mateix el nôus o intel•ligència.

Activitat 34: Parmènides i el monisme ontòlogic

Idees Principals
Aquest fragment està basat en la idea de Parmènides , de que tot en conjunt és un esser etern que sempre ha sigut no podria no-ésser d’un altra manera.
Es parla d’un tot guiat per la raó i no pels sentits, ja que aquests mostren els canvis

Anàlisi del text
Segons el text l’única possibilitat es que hi hagi un esser que sempre hagi estat així, sempre és ara i no existeix ni el passat ni el futur. És etern i sense fi. No pot haver estat engendrat del no-ésser , ja que no es res per tant el naixement no existeix, no té lloc. Segons Parmènides el que no es no cal que sigui , per tant el que no es no por ser pensat i expressat.
És a dir l’esser no sempre ho ha sigut o no és i no será mai. Tampoc trobem un intermig entre el naixement i destrucció.

Títol
Característiques de l’esser

Comparació
Parmènides afirma que l’esser és etern. No existeix ni el naixement ni la destrucció, no es pot passar del esser al no esser per que això comporta una imperfecció i l’esser es totalment perfecte. L’esser es troba en un present continu no existeix ni el passat ni el futur. Imposa la raó per damunt dels sentits , ja que aquests mostren canvi.
Podríem comparar Parmènides amb Heràclit, ja que aquest afirma que tot canvia i res no es manté, tot està fluint.
Afirma que hi ha una realitat sotmesa a canvi continu, al contrari que Parmènides que afirma que no canvia.

Activitat 33: Heràclit d'Efes i Parmenides d'Elea

Text d'Heràclit
1. Idees principals
Heràclit en aquest text defensa que el cosmos no ha estat creat sinó que és etern i sempre ha estat igual, tanmateix el foc és considerat per Heràclit el principi i fi de totes les coses és a dir és el seu arkhé.
2. Títol
El foc prinicpi de les coses.
3. Anàlisi del text
En aquest fragment Heràclit parla del cosmos. Diu d’aquest que mai ha estat creat, és a dir que no té principi ni fi sinó que és etern. En el text trobem que Heràclit considera al seu arkhé el foc, que simbolitza dues coses la lluita de contraris que forma el nostre cosmos i d’altra, el canvi constant de les coses. Tot canvia i ho fa per una raó universal que és el lógos.


Text de Parmènides
1. Idees principals
En aquest text Parmènides parla sobre el tema del seu poema, és a dir, les vies de recerca deixen clar que la via que hem de seguir és la de la veritat ja que la de l’opinió pot fer confondre amb la realitat.
2. Títol
La realitat com a via de recerca.
3. Anàlisi del text
En el fragment anterior Parmènides identifica la realitat amb el pensament i amb el llenguatge .També parla de les dues vies de recerca, la de la veritat i la de l’opinió menyspreant, la segona afirmant que no és la correcta ja que és la que es basa en els sentits per tant no es vàlida totalment . Afirmant les persones que trien la via de l’opinió són sords i cecs, perquè confonen l’ésser i el no-ésser com si fossin el mateix i en realitat son contràries.
Parmenides defensa que s’ha de d’optar per la via de la veritat qui no ho faci mai arribarà a conèixer la realitat perquè no és capaç de contemplar-la.

Activitat 31: Anaximandre de Milet

1. Idees principals
Per Anaximandre, totes les coses neixen i es destrueix al mateix lloc, a l’ àpeiron. Una cosa comporta l’altra, els contraris estan en lluita constantment entre ells però es necessiten, perquè sense un no existiria l’altre . En el text també apareix la idea de justícia.
2. Títol
Àpeiron el principi i el fi de totes les coses.
3. Anàlisi del text
En aquest text d’ Anaximandre veiem que per ell el seu arkhé és l’ àpeiron que és el principi de totes les coses i és indeterminat, etern i il•limitat. Per Anaximandre tot neix i mor en l’ “àpeiron”, allà on neixen totes les coses és on finalment té lloc la seva destrucció. Tambè parla de la formació de contraris que estan en lluita contínua però que es necessiten perquè sense un no hi ha l’altre i que finalment de nou s’uneixen a l’ àpeiron, inici i final de les coses, arribant a assolir la justícia i és això al que es refereix quan parla del “pagament de les retribucions i de les penes segons l’ordre del temps”, dona a entendre que el temps posa a cadascú al seu lloc segons les coses que hagi fet.
4. Comparació
Podem comparar la teoria d’Anaximandre amb la de Tales de Milet. El dos defensen teories monistes però entre ells trobem diferències: Tales considera que l’arkhé és l’aigua, és a dir parla d’un element físic, ja que a través de l’observació s’adona que tot es nodreix d’aigua mentre que Anaximandre fa referència a un element abstracte amb aspectes morals i de justícia: l’ àpeiron.

2n de Batxillerat : Historia de la Filosofia

S’han acabat les vacances, això significa que tornem al cole , ens retrobem amb els amics, tornem l aixecar-nos a les 7 del matí també , els deures, els exàmens, en aquest últim any ens trobem a el temut Treball de recerca, ah per cert! No es oblidem pas del nostre blog de filosofia que també el tornem a omplir amb totes les activitats d’aquest nou curs 2010 – 2011.

Aquest any la nostra filosofia canvia una miqueta i ens centrem en els autors ,les seves teories i les seves maneres de veure el món.
Esperem que aquesta nova manera d’aprendre filosofia ens ajudi a pensar més per nosaltres mateixos i saber respondre, a la nostra manera, Què és la felicitat? Es la realitat el que veiem?...Totes les activitats fetes a clase les aniré penjant i així anirem veient si veritablement arribem al fons de totes les preguntes que sempre ens preguntem.