Aquest fragment està basat en la idea de Parmènides , de que tot en conjunt és un esser etern que sempre ha sigut no podria no-ésser d’un altra manera.
Es parla d’un tot guiat per la raó i no pels sentits, ja que aquests mostren els canvis
Anàlisi del text
Segons el text l’única possibilitat es que hi hagi un esser que sempre hagi estat així, sempre és ara i no existeix ni el passat ni el futur. És etern i sense fi. No pot haver estat engendrat del no-ésser , ja que no es res per tant el naixement no existeix, no té lloc. Segons Parmènides el que no es no cal que sigui , per tant el que no es no por ser pensat i expressat.
És a dir l’esser no sempre ho ha sigut o no és i no será mai. Tampoc trobem un intermig entre el naixement i destrucció.
Títol
Característiques de l’esser
Comparació
Parmènides afirma que l’esser és etern. No existeix ni el naixement ni la destrucció, no es pot passar del esser al no esser per que això comporta una imperfecció i l’esser es totalment perfecte. L’esser es troba en un present continu no existeix ni el passat ni el futur. Imposa la raó per damunt dels sentits , ja que aquests mostren canvi.
Podríem comparar Parmènides amb Heràclit, ja que aquest afirma que tot canvia i res no es manté, tot està fluint.
Afirma que hi ha una realitat sotmesa a canvi continu, al contrari que Parmènides que afirma que no canvia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario