Activitat 40- Llibre VII de la República de Plató

1.Idees Principals
En aquest fragment volen considerar que la temprança i la justícia han de estar presents a la ciutat.
Un dels dialogants considera que la temprança , principi d’ordre i domini d’un mateix, és a dir ser amo d’un mateix.

2.Títol
La temprança, mestressa de la ciutat.

3. Anàlisi del text
En aquest diàleg de la República tracta sobre la temprança de la dita, ser amo d’un mateix.
Ambdós interlocutors consideren necessari la justícia i la temprança i decideixen tractar prèviament la temprança que la justícia.
Un considera que la temprança és ordre i domini de plaers, passions que amb l’absència d’aquest ordre, es a dir la temprança poden arribar a ser superiors a nosaltres.
A diferencia l’altre interlocutor considera que això significaria ser amo d’un mateix per tant esclau d’un mateix.
L’altre li contesta que en una mateixa persona hi han coses bones i coses dolentes però que per naturalesa les coses bones sempre són superiors, per tant ser amo d’un mateix es un elogi perquè les coses bones són les que predominen en nosaltres. Però hi han situacions i companyies que produeixen que quelcom dolent predomini sobre nosaltres, i això comportaria ja no ser amo d’un mateix.

Per tant a la ciutat hi hauria elements bons i dolents en la que les coses bones sotmetran les dolentes i podrem dir que està dotada de temprança i serà la mestressa d’ella mateixa.

Activitat 39- Creença i opinió

1. Idees principals
En aquest diàleg entre Sòcrates i Glaucó trobem que parlen dels filosofs com aquells que desitgen contemplar la veritat i així arribar al món de les idees. Tambè podem trobar la referencia que es fa a les dues parts en que podem dividir el coneixement, opinió i saber.

2. Títol
Els filosofs i el seu coneixement.

3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany al llibre V de la República de Plató. En aquest text es fa una definició dels filòsofs en la qual són definits com persones que poden arribar a contemplar la veritat, pero no poden arribar a contemplar-la fins que morin. Al final del text es fa referència a les dues parts del coneixement que hem esmentat anteriorment, l’opinió i la ciència. Amb l’opinió podem contemplar les coses però no les idees encara que es poden relacionar amb el món sensible. En cambi el saber ens permet contemplar les idees com a coses i també els objectes.

4. Comparació
En aquest diàleg es fa referència a la al•legoria de la Línia(graus del coneixement). En l’opinió trobem la conjectura i la creença i dins de la ciència el pensament discursiu i el intuïtiu.
Pot ser comparat amb les vies de recerca de Parmènides, la via de l’opinió correspondria al món sensible i la via de la veritat al món de les idees.

Activitat 38- Critica a la teoria de les idees en la formulació dogmàtica

1. Idees principals
El fragment es desenvolupa en forma de diàleg en el qual participen Sòcrates que és el Plató madur i Parmènides que és el Plató vell. En la seva època de maduresa Plató defensa les idees de coses naturals i durant l’època de vellesa fa una
crítica l’ afirmació que ell mateix ha proposat .

2. Títol
Autocrítica

3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a la obra Parmènides de l’època de vellesa de Plató aquesta època època es caracteritzaz pels diàlegs crítics. En aquesta etapa Plató fa una autocritica de la seva propia filosofia. Parmènides en el text critica el que defensà el Plató en l’època de joventut, l’existència de les idees de les coses naturals separades de les coses naturals en si mateixes. Sòcrates podriem dir que no te sortida davant d’un Parmènides que crítica la seva teoria

Activitat 37- El mite de la Caverna

El Mite de la Caverna és segurament la més coneguda de les metàfores al·legories o mites de Plató. El va crear per explicar la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al començament del llibre setè de "La República".

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa.
[modifica] Resum del Mite de la Caverna

En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre prové d'un foc encès darrera d'ells.

Plató, per boca de Sòcrates, ens diu que imaginem un camí elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construït un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res més que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educació es pensen que les ombres que veuen són els objectes reals, la mateixa realitat. Però Plató ens convida a imaginar que un d'aquests captius comença a relacionar els sons amb les figures i comença a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esforç, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.

Però, el mite no acaba aquí, sinó que Sòcrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perquè té l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però la gent presonera, alienada des de la infància el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien.

Activitat 3

Activitat 36 - La naturalesa de les Idees

1. Idees principals
Aquest text esta presentat com un diàleg entre Sòcrates i Cebes, els dos arriben a la conclusió que de la realitat, es a dir les idees tenen sempre característiques immutables, ja que aquestes són apart d’immutables, necessàries i eternes.

2. Títol
Part essencial del món ; les idees.

2. Anàlisi del text
Aquest text pertany a Plató dins de la seva obra del Fedó, aquest es un dels diàlegs més importants que es troben a la segona època d’aquest autor, la de maduresa. La segona època es caracteritza per l’ús de diàlegs.
A partir d’unes preguntes proposades per Sòcrates i respostes fetes per Cebes arriben a la conclusió que les idees son necessàries eternes i immutables.

Activitat 37- La ignorància Socràtica

1. Idees principals
Aquest fragment es tracta el tema de la calumnia. Per poder arribar a una solució Sòcrates utilitza el mètode socràtic: la ironia, que es la primera part d’aquest. El que pretén el text es deixar malament a tots aquells que es creuen savis i que per aquesta raó pot ser no ho són, per no ser conscients de les seves limitacions.

2. Títol
Els límits de la ignorància.

3. Anàlisi
Aquest fragment es un exemple del mètode Socràtic , utilitzat en forma de diàleg i que el trobem dividit en dues parts; la ironia i la maièutica. La ironia es l’utilitza’t en aquest fragment.
Per començar es presenta el tema del diàleg que com hem dit anteriorment es l’origen de la calúmnia. Sòcrates comença un diàleg en el que li fa una sèrie de preguntes a un interlocutor, el qual es considera molt savi però Sòcrates fa que aquest arribi a una contradicció i aquest prengui consciencia de que no és tan savi com veritablement es creu.

4. Comparació
Els sofistes es podrien comparar amb Sòcrates i Plató, ja que en son oposats . Els sofistes es consideren totalment savis i també defensen els diàlegs llargs i les citacions als autors antics; Sòcrates rebutja aquests aspectes i per tant Plató també. Els sofistes defensen el relativisme ;Sòcrates i Plató els conceptes universals.