Activitat 40- Llibre VII de la República de Plató

1.Idees Principals
En aquest fragment volen considerar que la temprança i la justícia han de estar presents a la ciutat.
Un dels dialogants considera que la temprança , principi d’ordre i domini d’un mateix, és a dir ser amo d’un mateix.

2.Títol
La temprança, mestressa de la ciutat.

3. Anàlisi del text
En aquest diàleg de la República tracta sobre la temprança de la dita, ser amo d’un mateix.
Ambdós interlocutors consideren necessari la justícia i la temprança i decideixen tractar prèviament la temprança que la justícia.
Un considera que la temprança és ordre i domini de plaers, passions que amb l’absència d’aquest ordre, es a dir la temprança poden arribar a ser superiors a nosaltres.
A diferencia l’altre interlocutor considera que això significaria ser amo d’un mateix per tant esclau d’un mateix.
L’altre li contesta que en una mateixa persona hi han coses bones i coses dolentes però que per naturalesa les coses bones sempre són superiors, per tant ser amo d’un mateix es un elogi perquè les coses bones són les que predominen en nosaltres. Però hi han situacions i companyies que produeixen que quelcom dolent predomini sobre nosaltres, i això comportaria ja no ser amo d’un mateix.

Per tant a la ciutat hi hauria elements bons i dolents en la que les coses bones sotmetran les dolentes i podrem dir que està dotada de temprança i serà la mestressa d’ella mateixa.