Activitat 49- El jo com a substància pensant i la qüestió de l'ànima

1.Idees principals
Aquest fragment pertany a René Descartes I en ell trobem el dualisme entre cos i la seva ment. L’autor defensa que hi ha és el jo, per que podem dubtar de tot el nostre entorn pero el jo és l’unica evidencia clara.

2.Títol
La dualitat máxima, cos-ment

3.Anàlisi
Aquest text pertany al filòsof Descartes, un dels autors del racionalisme. Aquest fragment el trobem en la sisena de les seves Meditacions Metafísiques, l’obra més important del filosof francés. L’autor considera que la evidencia, és a dir, les idees clares les transmet Déu que ha posat la seva propia idea en nosaltres. Al llarg del fragment està tractant l’estreta unió entre cos i ànima. Segons l’autor el cos i l’ànima se’ns presenta de manera evident això significa que no ho podem negar. Descartes afirma que l’ànima pot existir independentment del cos.
4.Comparació
Filòsofs com Plató o Aristòtil tracten el tema de l’ànima. Però Plató és més proper a la teoría de Descartes ja que tots dos afirmen la dualitat entre cos i ànima; per a ells el cos i l’ànima es troven separats, i que la materia es mor i es degrada l’ànima és immortal. Al contrari, Aristòtil diu que la unió entres cos i ànima és una unió substancial i necessària.